MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3326 (23 / November / 2024)

Anònim. Secreta secretorum (alquímia)

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Secrets dels secrets (alquímia) [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2017-09-03
Darrera modificació: 2017-09-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Secreta secretorum (alquímia)
Llengua:Llatí
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia
Matèries:Alquímia

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Compendi d'alquímia orientat a la recerca de l'elixir com a panacea o medicament universal.
Públic/intenció:Alquimistes

Bibliografia

Bibliografia:Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., cols. 163, 590, 620, 631, 664, 680, 820, 1398, etc. (obres alquímiques amb aquest títol)
Carusi (2016), "Iznīqī and Jābir, Sirr and ..." (Secrets dels secrets en àrab)
LlullDB, MP II.40 (Secreta secretorum pseudolul·lià)
Voigts-Kurz Search Program (eTK) (secret* alchem*)

Observacions

Hi ha molts textos alquímics en llatí que porten el títol de Secretum secretorum o Secreta secretorum, i atribucions a Geber, Alí, Jalid ibn Jazid, Albert el Gran, Tomàs d'Aquino, Ramon Llull, John Dastin, etc.

Una d'aquestes obres és traducció d'una obra alquímica en àrab que als mss. és atribuïda a ‘Alī Bek al-Iznīqī i a Jābir b. Ḥayyān i porta els títols de Miftāḥ al-ḥikma, Miftāḥ ŷannāt al-juld, Sirr al-asrār y Sirr al-sārr wa-sirr al-asrār (Carusi 2016).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).