MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3323 (22 / November / 2024)

Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova. Virtutes herbe tunice

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Virtuts de l'herba de Tunis (versió 1) [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Anònim. Virtuts de l'herba de Tunis (versió 2) [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2016-02-14
Darrera modificació: 2016-02-14
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Pseudo-Arnau de Vilanova
Títol regularitzat:Virtutes herbe tunice
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Herbari
Matèries:Història natural - Vegetals
Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

Sinopsi

Sinopsi:Relació de les propietats mèdiques de la planta anomenada herba tunica, amb instruccions per al seu conreu.
Públic/intenció:Extrauniversitaris
Metges pràctics
Profans

Transmissió

Manuscrits:Madrid - BNE - Manuscritos - 138 - 8r
Madrid - RB - Manuscritos - II/1521 - 23r
Observacions:Testimonis (Beaujouan 1972): Madrid, BNE 138, f. 7r («Virtutes herbe tunice. Ordinatio comiti Herminiacensi», atrib. a Arnau de Vilanova); Madrid, Palacio 1521 (1a-8-3), f. [24] (15) («Vitutes herbe cunicii», atrib. a Arnau de Vilanova); Sevilla, Colombina 7-4-23, f. 95r.

Bibliografia

Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 176 (atrib. a Arnau de Vilanova) i 208

Observacions

Obra relacionada amb la complexa tradició de l'atribuïda a Pere Hispà, Thesaurus pauperum. En algunes versions llatines, però no en les catalanes, és atribuïda a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).