MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3320 (23 / November / 2024)

Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova. Propietats del romaní [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim; Pseudo-Arnau de Vilanova. Proprietates roris marini [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2016-03-12
Darrera modificació: 2020-07-09
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Pseudo-Arnau de Vilanova
Títol regularitzat:Propietats del romaní
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-1
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:El ms. Escorial ç.III.18 és una còpia de mitjan s. XIV elaborada a la Cancelleria reial.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Herbari
Matèries:Història natural - Vegetals
Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:[Rúbrica:] «Lo romaní ha .XXVI. proprietats davall escrites»
Íncipit text:«I.- Prin flor de romaní e liga-la en .I. drap de li, e bulla en ayga fins que torn a la meytat, e qui·n beurà cura totes les malalties en langors [sic per lo cors]...»
Font:Escorial ç.III.18

Èxplicit

Èxplicit del text:«... XXVI.- A mal de pits devets usar en lo vi de la flor secca del romaní».
Font:Escorial ç.III.18

Materials complementaris

Altres:La còpia BC Esp. 3-Fol s'acompanya dels dibuixos d'una ampolla i d'una mata de romaní.

Sinopsi

Sinopsi:Breu tractadet sobre les propietats mèdiques i els usos casolans del romaní.
Públic/intenció:Segons els mss. conservats, profans en medicina.
Públic/intenció:Profans

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 311 - ff. 19v-20v
Barcelona - BC - Manuscrits - 86 - ff. 53r-54r
El Escorial - RBME - Manuscritos - ç.III.18 - ff. 11r-12r
València - BHUV - Manuscrits - 216 - ff. 16ra-16va [=XXIIII]
Vic - ABEV - Manuscrits - 191 - f. [157]rv
Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Impresos - Esp. 3-Fol. - [Manuscrit en l'imprès: Barcelona, Joan Rosenbach, 30 maig 1494 – Anònim, Constitucions de Catalunya]
Observacions:Els testimonis medievals són Escorial ç.III.18 i BHUV 216; aquest darrer és interpolat a l'obra atribuïda a Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim. Vic 191 n'és una còpia de l'inici del s. XVI, interpolada en un receptari mèdic. BC Esp. 3-Fol, BC 311 i BC 86 en són còpies o versions dels ss. XV-XVI, XVII i XVIII, respectivament. El primer d'aquests últims tres testimonis ha estat localitzat per Anna Gudayol (BC).

Bibliografia

Edicions:Orriols i Monset (1993), "Receptari de prescripcions ...", p. 64 - Versió del ms. Vic 191
Vila (2011), "Un breu receptari vigatà de ...", pp. 425-426 - Versió del ms. Vic 191
Bibliografia:Beaujouan (1964), "Manuscrits scientifiques ...", p. 632
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 208 (mss. Escorial i BC 86)
Avenoza (1994), "Anotacions lèxiques extretes de ...", p. 304
Urbano Flores - Martín Gallardo - Escudero Mendo (1992), "El romaní als manuscrits ..." (mss. de la BC)
Féry-Hue (1997), "Le romarin et ses propriétés ..." (anàlisi comparada de moltes de les versions conservades en llatí i en vulgar; ms. català Escorial ç.III.18 a la p. 158)
Féry-Hue (2005), "Le «romarin»: un traité ...", pp. 4-5 i 9
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 284-285 i 448-449

Observacions

La traducció medieval correspon a la versió curta primitiva, en 26 articles, anomenada vulgata per Féry-Hue. L'obra va perviure en català fins al segle XVIII, però els textos catalans de l'època moderna potser pertanyen a alguna de les altres versions de l'obra. Manuel de Bofarull publicà (1892) una traducció al català, elaborada per ell, d'un testimoni llatí aquesta obra que sovint s'ha tingut com un altre testimoni antic en català (vegeu fitxa de l'original llatí).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).