MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3296 (23 / November / 2024)

Pere Hispà (1210 – 1277). Questiones super Libro de animalibus Aristotelis

Aquesta obra té:

Adaptació: Pere Hispà (pseudo). Problemata de animalibus

Publicació de la fitxa: 2024-05-24
Darrera modificació: 2024-05-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Pere Hispà (1210 – 1277)
Títol regularitzat:Questiones super Libro de animalibus Aristotelis
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII m.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Preguntes i respostes
Quaestio
Matèries:Història natural - Animals

Contingut

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Aristòtil

Sinopsi

Sinopsi:Comentari de les obres zoològiques d'Aristòtil a través de la traducció llatina titulada De animalibus, efectuada a Toledo vers 1220 por Miquel Scot a partir d'una traducció àrab. El De animalibus reunia els tractats aristotèlics Historia animalium (llibres I-X), Partes animalium (llibres XI-XIV) i Generatio animalium (llibres XV-XIX). Pere Hispà hi va emprar una gran quantitat de fonts grecollatines, àrabs, jueves i cristianes, que fan que el comentari vagi més enllà de la zoologia i s'hi discuteixin importants temes mèdics i filosòfics que donen fe del profund coneixement que tenia tant de l'obra aristotèlica com de la medicina del seu temps.
Públic/intenció:Universitaris

Bibliografia

Edicions:Asúa (1995), "El comentario de Pedro Hispano ..." - fragmentària
Navarro Sánchez (2009), Petri Hispani Questiones super ...
Navarro Sánchez (2015), Peter of Spain, Questiones super ...
Bibliografia:Asúa (1991), The Organization of Discourse on ...
Asúa (1997), "Pedro de Abano y la controversia ..."
Navarro Sánchez (2011), "Aproximación a las fuentes en ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).