MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3232 (20 / maig / 2024)

Pordenone, Odorico da (c. 1286 – 1331). Itinerarium

Publicació de la fitxa: 2013-11-12
Darrera modificació: 2013-12-02
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Josep Pujol
Estat:completa

Identificació

Autor:Pordenone, Odorico da (c. 1286 – 1331)
Títol regularitzat:Itinerarium
Altres títols:Relatio de mirabilibus orientalium Tatarorum
Libellus de ritibus diversarum nationum gentilium et paganorum
De rebus incognitis
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1330
Lloc:Pàdua
Notes sobre la datació:Datació de la primera redacció.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Geografia i viatges - Viatges
Història natural - Humans

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Licet multa et varia de ritibus et conditionibus huius seculi enarrentur a multis, tamen sciendum est quod ego frater Odoricus de Foro Iuli de Portu Nahonis, volens transfretare et ad partes infidelium volens ire ut fructus aliquos lucrifacerem animarum, multa magna et mirabilia audivi atque vidi que possum veraciter enarrare...» (redacció A)
Font:Marchisio 2013: 111-112

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1739, f. 102r – 17 juliol 1374
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1812, f. 69r – 20 març 1378
  3. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1744, f. 134v – 23 març 1378
  4. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1745, f. 86v – 18 maig 1378
  5. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1665, f. 95v – 6 gener 1382

Bibliografia

Edicions:Domenichelli (1881), Sopra la vita e i viaggi del ... - Edició d'una versió llatina i d'una trad. italiana medieval.
Wyngaert (1929), Itinera et relationes fratrum ..., pp. 379-495 - Edició d'una versió llatina a partir de diversos mss.
Marchisio (2013), La tradizione manoscritta della ... - N'edita algunes versions llatines.
Odorico da Pordenone (2013), La redazione C9 della Relatio ... - Edita una versió de la redacció C.
Bibliografia:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, núm. CCLXXIV, CCXCIII, CCXCVI i CCCXXVI
Bohigas i Balaguer (1920-1922 [=1925]), "Un sumari del llibre de viatges d ..."
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 241
Polo (1958), Viatges de Marco Polo: versió ..., p. 18
Strasmann (1968), Konrad Steckels deutsche ... (ed. trad. en alt alemany)
Odorico da Pordenone (1986), Odorichus de rebus incognitis ... (ed. d'una trad. italiana)
Odoric de Pordenone (1990), Les merveilles de la terre ... (ed. trad. francesa de Jean de Vignay)
Odorico da Pordenone (1990), Memoriale toscano: viaggio in ... (ed. d'una trad. italiana)
Chiesa (1999-2000), "Per un riordino della tradizione ..."
Odorico da Pordenone (2000), Libro delle nuove e strane e ... (ed. d'una trad. italiana)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 262-263
Alvise (2006), "Tra ricezione e riscrittura: la ..." (difusió romànica)
Popeanga Chelaru (2007), Los viajes a Oriente de Odorico ... (ed. trad. castellana)
Odoric de Pordenone (2010), Le voyage en Asie d'Odoric de ... (ed. trad. francesa de Jean le Long)
Marchisio (2013), La tradizione manoscritta della ...
Arlima: Odorico da Pordenone
Odorichus

Observacions

Al retorn del seu viatge (1318-1330) per moltes de les regions asiàtiques que havia recorregut Marco Polo, el franciscà Odorico da Pordenone, igual com havia fet el venecià, va dictar-ne el relat a un company d'orde, Guglielmo di Solagna, que en va produir així una primera redacció en llatí (Pàdua, 1330). Les manipulacions posteriors han permès distingir fins a quatre redacccions llatines més (entre les quals destaca la [D] del també franciscà Heinrich von Glatz, Avinyó, 1340), alhora amb nombroses variants i un grup de testimonis no classificables (Chiesa 1999-2000; Marchisio 2013). L'obra destaca per la descripció que fa dels països dominats pels mongols a l'Àsia central («Tartària»), i va atreure l'atenció d'intel·lectuals, religiosos, mercaders i laics curiosos.

Fins a cinc documents datats dels anys 1374-1382 donen fe de la difusió de l'obra d'Odorico als Països Catalans. Fou l'infant Joan, duc de Girona, després Joan I el Caçador (1350 – 1396), que s'interessà per aquesta obra («lo libre de frare Odorich») i aparentment se'n procurà exemplars de diferents redaccions. Així, el 1374 sol·licità al confessor de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375) que li procurés una còpia ben acurada de l'obra a partir del manuscrit que aquest posseïa o al qual podia accedir (Rubió 1908-1921: núm. CCLXXIV). El 1378, el conseller de Joan, Ramon de Perellós (c. 1350 – post 1419), vescomte de Roda, li portà un altre exemplar del «libre de frare Odorich» d'un viatge a Xipre, i li agraí l'obsequi molt «especialment car en lo dit libre ha més coses e mils proveents que en l'altre d'aquell meteix frare que ja havíem» (Rubió 1908-1921: núm. CCXCIII i CCXCVI; Roca 1929: 241). I el 1382 ordenà al mateix vescomte que li'n fes arribar un exemplar que figurava entre els llibres que Guillem Sedasser (fl. 1377 – 1383) havia empenyorat a Perpinyà i que potser havia estat prestat al carmelita per l'infant (Rubió 1908-1921: núm. CCCXXVI).

Cap d'aquests documents no especifica el contingut exacte dels llibres demanats per l'infant: les dues redaccions llatines existents, la recent traducció francesa feta el 1351 (Iteneraire de la peregrinacion et du voyaige, trad. Jean le Long) o, potser, una traducció catalana. De la circulació en llatí de l'Itinerarium de fra Odorico als països de la Corona d'Aragó n'ha sobreviscut una versió compendiada (redacció E4 de Marchisio 2013) al mateix manuscrit de la segona meitat del segle XV que conté la traducció catalana de l'obra d'Haitó de Gorigos, Flor de les Històries, Traductor: Anònim (Bohigas 1920-1922; ed. Marchisio 2013: 384-405). Tanmateix, no hi ha cap dada sobre la circulació de la traducció francesa ni tampoc sobre l'existència d'una traducció catalana completa, que ara per ara sembla que cal descartar. No obstant això, sí que es conserva una versió catalana del capítol 22 i d'un esdeveniment narrat en el capítol 21 de l'obra interpolats com a capítols 59 i 73, respectivament, dins la traducció catalana de Marco Polo, Llibre de les províncies del gran emperador del Catai, Traductor: Anònim (Polo 1958: 18), però el fet sembla deure's a l'original d'aquesta traducció (datable abans de 1375). L'obra també va circular en italià (Odorico 1986; Odorico 1990; Odorico 2000), en castellà (Popeanga 2007) i en alemany (Strasmann 1968).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).