MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3211 (22 / November / 2024)

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Roba' Yisrael

Aquesta obra té:

Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Compositio et utilitates quatrantis novi [Llatí]. Traductors: Blasi, Ermengau (fl. 1290 – 1312); Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)

Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Lectura del quadrant [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2016-07-24
Darrera modificació: 2016-07-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)
Títol regularitzat:Roba' Yisrael
Llengua:Hebreu
Data:estimada - 1288 - 1293
Lloc:Montpeller?
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual d'instruccions
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Sinopsi

Sinopsi:Tractat sobre l'ús de l'instrument astronòmic inventat per l'autor per a mesurar l'altitud dels cossos celestes que anomenà "quadrant d'Israel" (i que tot seguit seria conegut com a quadrans novus, 'quadrant nou').

Bibliografia

Bibliografia:Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., núm. 383

Observacions

L'instrument inventat per Jacob es coneix actualment com a astrolabi quadrant i de fet consisteix en un astrolabi planisfèric presentat en un quart de cercle. Aquest 'quadrant nou' superava el 'quadrant vell' (quadrans vetus), la descripció del qual s'atribueix a Guillem l'Anglès (1231), i el 'quadrant molt vell' (quadrans vetustissimus), del segle X. Jacob va escriure una versió ampliada del seu tractat l'any 1301, que només es conserva en llatí.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).