MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3198 (23 / November / 2024)

Alemany, Enric. Llibre d'alquímia [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Alemany, Enric. [Llibre d'alquímia] [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2017-09-04
Darrera modificació: 2019-11-20
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Alemany, Enric
Títol regularitzat:Llibre d'alquímia
Altres títols:«Llibre de Enric Alamany»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ss. XIV o XV
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia
Florilegi
Matèries:Alquímia

Contingut

Conservació:fragmentària
Especificacions:Només un extracte de l'obra.

Íncipit

Rúbrica inicial:[Rúbrica:] «Llibre de Enric Alamany».
Íncipit text:«Nilius, philòsof, diu: aveu de saber que no aveu menester molts noms, sinó ab un nom tant solament, so és [ms. .i.], una aiga, una acsió, so és [ms. .i.], coure. Basén, philòsof, i Geber an dit: una sola acsió... »

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Enquara diu dit Enriq Alema[n]i que no·t vol encomanar alre sinó que coges la aigua nostra y lo metall nostre fins a que muire poc a poc fins a tant que la color se mude y pervingue a la sua negror».
Colofó:«Acabat[s] són los dictats de Enric Alemani, philòsof, enquara que jo, Jalme Mas, en mon tralladar é lleixat molts proànbols, los quals pots lleigir serquant lo seu llibre».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Aristòtil
Hermes Trismegist
Copista:Mas, Jaume (fl. s. XVI-1)

Sinopsi

Sinopsi:Compendi d'alquímia, que adopta la forma de florilegi, orientat a la recerca de l'elixir com a panacea o medicament universal.
Públic/intenció:Alquimistes

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 289 - ff. 192v-194r

Bibliografia

Bibliografia:Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits ..., p. 36, núm. 106
Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 2, p. 61
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 137
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 108
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", p. 149
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 255
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", p. 109

Observacions

Fragment conservat en una miscel·lània alquímica copiada per Jaume Mas (fl. s. XVI-1) d'un antígraf (s. XIV o XV?) que devia contenir el mateix conjunt d'obres i del que Mas modernitza la llengua. En aquest cas, afirma haver fet una selecció del text de la seva font.

Autoritats citades: «Nilius, philòsof», «Bacsén, philòsof», «Geber», «lo auctor, qu·és susdit Anrich, philòsof» (192v), «Turba philosophorum» (193r), «lo philòsof Speculador», «Ricordans, philòsof» (193v), «Ermes», «lo Philòsof», «Enric Alemani, philòsof» (194r).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).