MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3195 (23 / November / 2024)

Anònim. Dictats dels filòsofs [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Dicta philosophorum [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2017-08-30
Darrera modificació: 2020-10-26
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Dictats dels filòsofs
Altres títols:«Dictats dels filòzofs segons Rostano Constansi diu e altres philòzofs»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ss. XIV-XV
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Florilegi
Matèries:Alquímia

Contingut

Conservació:fragmentària
Especificacions:Aparentment, només un extracte de l'obra.

Íncipit

Rúbrica inicial:«Así tractarà dels dictats dels filòzofs segons Rostano Constansi diu e altres philòzofs».
Íncipit text:«La causa material de l'ou perfet e philozòfico és l'aigoa, perquè ab aquella y per aquella tota obra se acabe e no sense ella. Per què diu Aristòtil en lo .4. de les Mateaures...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Nota de la asensió de la tera de la pedra philosofal, quant se erben ab l'aigoa per a enblanquir la tera per a què·s fase sofre blanc y per a rubificar per a què·s fase sofre roig philosofal, la qual dita asensió se deu fer aprés de la separasió dels elements».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Así tractarà dels dictats dels filòzofs segons Rostano Constansi diu e altres philòzofs»; (2) «Com, donques, la generasió de la nostra pedra aje mascla e femella abrasan-se e ajunjen-se per amigable decocsió»; (3) «Así tracta que la causa formal de aquesta obra, so és, del nostre or philosophal, és l'ànima...»; (4) «Nota lo engenrament»; (5) «Diu lo sapientísim Ermes: l'aigoa perenne, so és, perdurable, coagula lo mercuri...».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Rostanus Constantius
Aristòtil
Hermes Trismegist
Rosinus
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Copista:Mas, Jaume (fl. s. XVI-1)

Sinopsi

Sinopsi:Recull de dits de diversos filòsofs d'interès per a l'alquímia.
Públic/intenció:Alquimistes

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 289 - ff. 182v-192r

Bibliografia

Bibliografia:Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 2, pp. 61 (ms. català) i 90-98 (ms. castellà)
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 137
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, p. 108
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 255
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", p. 149
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", p. 109

Observacions

Fragment conservat en una miscel·lània alquímica copiada per Jaume Mas (fl. s. XVI-1) d'un antígraf (s. XIV o XV?) que devia contenir el mateix conjunt d'obres i del que Mas modernitza la llengua.

Autoritats citades: «Rostano Constansi» (f. 182v), «Ermes, en lo quart llibre dels tractats» (183r, 183v, etc.), «responent Rozinus, philòsof, a Consta[n]sio» (183r), «Razis», «Rostanus Constansi, philòsof» (185v), «Constans, philòsof» (187v), «Rozino, philòsof» (188r, 190v), «Aristòtiles» (189r, etc.), «Ecximerius» (190r), «Pantasilon, philòsof, en lo llibre de Turba» (190v), «Bonellus, philòsof, en lo llibre anomenat Turba dels elements» (190v), etc.

Un manuscrit castellà del segle XV inclou una obra titulada Las cuatro palabras de los filósofos antiguos.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).