MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3188 (22 / November / 2024)

Anònim. Virtuts de l'aiguardent [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Virtutes aque ardentis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2019-03-30
Darrera modificació: 2019-03-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Virtuts de l'aiguardent
Altres títols:«Virtuts de l'aygua ardent»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV primer quart
Notes sobre la datació:Conté rastres de la scripta librària catalana primitiva.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia mèdica
Matèries:Alquímia
Medicina - Farmacologia

Contingut

Especificacions:Al testimoni conservat probablement hi manca un pròleg (vegeu l'inventari de béns de Vic de 1419, on el text començava «Con lo cors de l'hom...»).

Íncipit

Rúbrica inicial:«Aquestes són les virtuts de l'aygua ardent».
Íncipit text:«Primerament, de conservament de cabeyls que no tornen blancs, ço és, canuts. Si·ls cabeyls muylaràs sovén ab l'ayga ardent en la raÿl, conserva'ls de canes e multiplica'ls, e les canes fan-s'i trines, ço és, rossos...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Per fredor. — Aquesta ayga és bona maraveylosament a dones qui sien de fredor; e que se'n laven lurs huyls e la cara, per la vista a aver pus bela e la cara».
Colofó:«Laus tibi sit, Christe, quoniam liber explicit iste».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «De conservament de cabeyls que no tornen blancs, ço és, canuts»; (2) «De poyls qui·s facen e·l cap o altres vermes»; (3) «De fleuma grossa e viscosa»; (4) «De casina en lo cap»; (5) «De tiya del cap»; (6) «De reuma, cadarn o fleuma»; (7) «De gota rosàcea»; (8) «De lebroses o mesels»; (9) «De sordea»; (10) «De lagaya»; (11) «De valida o deffeyta, tacha o carnaç qui sia en huyl»; (12) «A dent dolor»; (13) «De cranch de giynives»; (14) «De paraliciós»; (15) «Ítem, de p[ar]aliciós»; (16) «De contreyts o dèbils»; (17) «Ítem, de muts»; (18) «De malaltia qui fa hom caer»; (19) «De mors de serp»; (20) «Per postema qui sia e·l polmon»; (21) «De postema flautiàtica»; (22) «A fleuma d'estómach e de vermes»; (23) «A belea de cara e a conservament»; (24) «A malaltia de fredor»; (25) «A poplexia, qui és opilament de servel»; (26) «De litargia, qui és mortificament de membres»; (27) «De cadarn»; (28) «A dolor e a trencament e a colp»; (29) «De carn de ploma a coure»; (30) «D'om qui fos untat de l'ayga ardent»; (31) «D'espècies o altra cosa qui sia mesa en la dita ayga per salut»; (32) «De vi qui fos torbat»; (33) «De [aliis] virtutibus»; (34) «De quartanes»; (35) «Per humors sobrèflues»; (36) «Dels alambichs»; (37) «De l'ayga ardent a fer»; i (38) «Per fredor».

Altres persones relacionades

Posseïdor:Sala, Joan (m. 1390)
Prat, Francesc de (m. 1419)

Sinopsi

Sinopsi:Tractat sobre els usos mèdics de l'aiguardent. És un curt recull de trenta-sis receptes mèdiques amb aquest alcohol com a base, que es complementa amb dos breus capítols en els quals es descriu l'alambí i el mètode de destil·lació.
Públic/intenció:Metges pràctics (cirurgians, barbers); difusió entre profans en medicina (el ms. català va ser elaborat per a un eclesiàstic i va circular en aquest ambient).
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Completa - Madrid - BNE - Manuscritos - 105 - 122r-124v
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 56/78, ff. 76r-79r – 18 gener 1390 – ítem 12
  2. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-*** (inventaris anònims ***-***) – 1419 – ítem Junyent § 269

Bibliografia

Edicions:Massó i Torrents (1896), Manuscrits catalans de la ..., pp. 54-56 - Ed. defectuosa
Burnam (1913), "A brief Catalonian medical text" - Ed. defectuosa
Minervini (1989), "Les Virtuts de l'aygua ardent"
Bibliografia:Bartsch (1856), Denkmäler der provenzalischen ..., pp. 314-315 (ed. parcial trad. occitana)
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., p. 49
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7291
Pereira (1999), "Alchemy and the use of vernacular ...", p. 343
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 252 i 443-444
-- Usos pràctics de l'aiguardent:
Gudiol (1918), "Aygardent"
Sampietro i Solanes (2000), "L'aigua de roses i l'aiguardent a ..."

Observacions

El text català és traducció d'un original llatí. La traducció es devia fer abans de c. 1320/1330 atès que al testimoni manuscrit que la conserva (que és una còpia posterior) hi ha rastres de la scripta librària primitiva del català.

Es conserva una traducció occitana (Vertutz de l'ayga arden) d'aquesta obra en un ms. del s. XV copiat a la regió de Narbona (ms. Arsenal 8315). Aquesta traducció occitana no té exactament el mateix contingut que la catalana: hi manquen algunes receptes que apareixen en el text català («De quartanes», «Per humors sobrèflues», etc.) i en conté d'altres que manquen en aquest («A rugas de cara», «Contra verms d'aurelas», etc.). Sembla que els textos català i occità són traduccions o adaptacions independents de l'original.

És possible que alguns llibres «de medecines» que apareixen entre obres d'alquímia en alguns inventaris de biblioteques privades corresponguin a aquesta obra. Per a l'interès dels metges pràctics i els apotecaris per l'aiguardent, vegeu Gudiol 1918 i Sampietro 2000. Per als profans, vegeu els inventaris de béns indicats.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).