MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

op3187 (22 / November / 2024)

Anònim. Virtutes aque ardentis

Aquesta obra té:

Traducció: Anònim. Virtuts de l'aiguardent [Català]. Traductor: Anònim

	Publicació de la fitxa: 2019-03-30 Darrera modificació: 2019-03-30
	Bases de dades:	Sciència.cat
	Descripció
	Autor:	Lluís Cifuentes
	Estat:	bàsica
	Identificació
	Autor:	Anònim
	Títol regularitzat:	Virtutes aque ardentis
	Llengua:	Llatí
	Data:	estimada - s. XIII-2
	Forma:	prosa
	Gènere:	Compendi d'alquímia mèdica
	Matèries:	Alquímia Medicina - Farmacologia
	Bibliografia
	Bibliografia:	Bartsch (1856), Denkmäler der provenzalischen ..., pp. 314-315 (ed. parcial trad. occitana) Draelants (2007), Le Liber de virtutibus herbarum ..., pp. 137-139 (atribuït a Albert el Gran) Crisciani - Paravicini Bagliani (2003), Alchimia e medicina nel Medioevo
	Observacions
	Les aplicacions mèdiques de les destil·lacions del vi foren recollides pels autors mèdics des de la segona meitat del segle XIII. Un dels primers fou Teodoric Borgognoni (1205 – 1298), que utilitzà les dues formes amb què es difongué l'alcohol durant la Baixa Edat Mitjana, l'aqua ardens, a 60º, i l'aqua vite, a 90º. També van escriure sobre la matèria Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) (Tractatus de aqua vite simplici et composita), Taddeo Alderotti («De virtutibus aque vite», última part dels Consilia) i Michele Savonarola (Libellus de aqua ardenti), i circularen textos a nom d'Aristòtil, Albert el Gran (c. 1200 – 1280) i Jean de Saint-Amand. Aquests usos mèdics originaren també escrits breus, sovint en forma de receptari, que assoliren una gran circulació, tant en llatí com en vulgar, dels quals aquest text n'és un exemple.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).