MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3157 (23 / November / 2024)

Pseudo-Ramon Llull. Cantilena (versió II, Jaume Mas) [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Pseudo-Ramon Llull. Cantilena [Llatí]

Traducció de: Pseudo-Ramon Llull. Cantilena

Publicació de la fitxa: 2017-09-05
Darrera modificació: 2019-11-20
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Pseudo-Ramon Llull
Títol regularitzat:Cantilena (versió II, Jaume Mas)
Altres títols:«Cantineleta» (al colofó del Testament)
Núm. de catàleg de la Llull DB:MP I.7
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ss. XIV-XV
Notes sobre la datació:Vegeu Observacions.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers
Gènere:Poema didàctic
Matèries:Alquímia

Contingut

Conservació:fragmentària
Especificacions:Manquen els versos XIV.4, XV.2, XVI.1, XVII.4, segons la numeració aplicada per Pereira - Spaggiari 1999 a l'altra traducció o versió catalana que editen. Comparada amb aquesta altra traducció/versió catalana, hi ha variants en alguns versos, les més significatives a XVIII.4 («que de llatí en pla s'és retornat» = «qui en l'art és amphorismat» / «quod in arte est amphorismatum»), XIX.4 («qui no és pas senblant a coment» = «quin és semblant a coment» / «quod est simile comento») i XX.4 («ballat filosoficalment» = «liurar philosophalment» = «tradere tibi philosophaliter»).

Íncipit

Íncipit text:«<I>. Amor nos fa asò rimar: | ab corupsion poràs trobar, | car sens ella no pots lunhar | generasion de son éser...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... <XX>. et ve-te'n al comensament, | qui forma'l primer regiment, | així com nós volem breument | ballat filosoficalment».

Altres persones relacionades

Copista:Mas, Jaume (fl. s. XVI-1)

Sinopsi

Sinopsi:Poema sobre l'alquímia, que en presenta i lloa les possibilitats i justifica el Testament pseudolul·lià, obra a la qual acompanya en els testimonis conservats.
Públic/intenció:Alquimistes

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 289 - ff. 149r-151v

Bibliografia

Bibliografia:Luanco (1889-1897), La alquimia en España: escritos ..., vol. 2, p. 59
Pereira - Spaggiari (1999), Il Testamentum alchemico ..., p. 520
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 239 i 254
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", p. 148n
Cifuentes i Comamala (2007), "Textes scientifiques en catalan ...", p. 101
LlullDB, núm. MP I.7

Observacions

Conservada en una miscel·lània alquímica copiada per Jaume Mas (fl. s. XVI-1) d'un antígraf (s. XIV o XV?) que devia contenir el mateix conjunt d'obres i del que Mas modernitza la llengua. No s'ha estudiat si podria tractar-se d'una retrotraducció al català feta de la traducció llatina.

Al ms. de Jaume Mas la Cantilena és copiada després del colofó del Pseudo-Ramon Llull, Testament (versió II, Jaume Mas), Traductor: Anònim que l'anuncia, si bé a continuació d'ella i d'un fragment de Pseudo-Ramon Llull, Aforismes sobre l'alquímia, Traductor: Anònim es van afegir uns capítols esparsos del Llibre dels mercuris (la tercera part del Testement) que mancaven a la còpia anterior (no és, per tant, correcte dir que en aquesta traducció/versió és interpolada al Testament).

A diferència de l'altra traducció/versió catalana conservada (ed. Pereira - Spaggiari 1999: 522-525), aquesta s'acompanya d'un comentari en prosa. Aquest comentari, tot en català, glossa les estrofes I-IX, XIII i XIV (numeració de l'edició indicada). Es tracta del mateix comentari que hi ha a les estrofes I-IX de la traducció llatina (també editada per Pereira - Spaggiari 1999), que no en té cap a les estrofes XIII i XIV. Pereira - Spaggiari (1999: 521) pensen que aquest comentari va ser escrit originalment en llatí. El ms. BL Sloane 419 també conté els versos i el comentari en català, però no s'ha comparat amb el text de Jaume Mas.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).