MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3101 (20 / maig / 2024)

Metge, Bernat (c. 1348 – 1413). Llibre de Fortuna e Prudència

Aquesta obra és:

Adaptació de: Alain de Lille (1128a, 1115/1118 – 1202/1203). Anticlaudianus

Publicació de la fitxa: 2010-11-08
Darrera modificació: 2015-03-24
Bases de dades:Cançoners, Translat, Altres

Descripció

Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Metge, Bernat (c. 1348 – 1413)
Títol regularitzat:Llibre de Fortuna e Prudència
Identificació de l'obra:RAO 108.2
Llengua:Català
Occità
Data:expressa - 1381
Lloc:Barcelona
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers
Matèries:Literatura - Vers

Contingut

Consistència:completa

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 7-8 - 1 (ms. 8) - 82r-103v
Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 831 - 39-58

Bibliografia

Edicions:Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., pp. 57-100 - completa
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, pp. 25-89
Metge (2010), Llibre de Fortuna i Prudència
Bibliografia:Badia (1993), "De “La Faula” al “Tirant lo ..."
Cabré (2006), "Bernat Metge, Reader and ..."
Fleming (1982), "The Major Source of Bernat ..."
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge
Metge (2010), Llibre de Fortuna i Prudència
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ...

Observacions

Vers narratiu.
1194 versos de 8 síl·labes apariats.
La descripció de l'illa de Fortuna (vv. 186-367) és adaptació d'Alain de Lille, «Anticlaudianus» VII, 405 - VIII, 52, amb la guia de Jean de Meun, «Roman de la Rose», vv. 5893-6174. El debat amb Fortuna (vv. 374-633), esp. la lamentatio de Bernat (vv. 434-541), és adaptació d'Arrigo da Settimello, Elegia de diversitate fortunae, I i II, conjugat sobretot amb Boeci, «Philosophiae consolatio», II, pr. 2. Totes dues fonts també intervenen en el comiat de Fortuna (634-637) i en la presentació de Prudència i les seves donzelles (vv. 644-667). El debat amb Prudència (vv. 668-1141) és principalment adaptació de Boeci, De consolatione Philosophiae, I, pr. 2-6, i IV, pr. 6.21-7. Altres fonts són «La faula» de Guillem de Torroella, el «Remède de Fortune» de Guillaume de Machaut i la «Ventura» de Vicenç Comes. (FJG)

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).