MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3079 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Experimentum ad scabies

Aquesta obra té:

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Recepta per a ronya [Català]

Publicació de la fitxa: 2012-03-21
Darrera modificació: 2016-07-10
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Experimentum ad scabies
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1308?
Lloc:Nàpols?
Forma:prosa
Gènere:Recepta mèdica
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Altres persones relacionades

Dedicatari:Carles II de Nàpols (c. 1254 – 1309) {?}

Sinopsi

Sinopsi:Recepta de medicina, amb la seva indicació terapèutica, contra la «ronya» o «gratela» («scabies» en llatí, afecció dermatològica semblant a la sarna).
Públic/intenció:Reialesa

Bibliografia

Bibliografia:Sobre Carles de Nàpols i Arnau de Vilanova:
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 3, núm. 78, pp. 176-177
García Ballester (1998), "Sobre el origen de los tratados ...", p. 14

Observacions

Carles II de Nàpols va patir aquesta malaltia, contra la qual Arnau de Vilanova li va recomanar (1308) que anés a prendre banys de l'aigua sulfurosa de Pozzuoli (Finke 1922). No es coneix, però, que hagués escrit cap recepta per a l'ocasió. La Tabula super balneis Puteoli va circular amb una atribució falsa a Arnau (García Ballester 1998).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).