MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3057 (23 / November / 2024)

Anònim. Tractat de fisiognomonia

Publicació de la fitxa: 2012-05-06
Darrera modificació: 2013-07-08
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Tractat de fisiognomonia
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV
Notes sobre la datació:Datació del manuscrit que el conservava.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Matèries:Fisiognomonia

Transmissió

Manuscrits:Ripoll - Mon. Ripoll - 1-1-11

Bibliografia

Bibliografia:Valls Taberner (1931), "Códices manuscritos de Ripoll", p. 8, ms. 11
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 221-222

Observacions

Es conservava en un manuscrit del segle XV de la biblioteca del monestir de Ripoll, i es va perdre amb la crema i destrucció de l'abadia l'any 1835. Més enllà de la temàtica i de la llengua en què era escrit («lemosín», en paraules de Bofarull), no tenim cap altra dada que en permeti la identificació. Possiblement, era una traducció d'una obra llatina i potser part d'una obra més àmplia amb circulació independent (vegeu Anònim, Llibre de semblances de tots els homes).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).