MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3055 (20 / maig / 2024)

Anònim. Llibre d'art de geomància [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Geomantia nova [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2012-06-03
Darrera modificació: 2019-05-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Llibre d'art de geomància
Altres títols:«De art de geomència»
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1386
Notes sobre la datació:La carta de l'infant Joan demananat un «libre de geomència» a un anònim està datada a Girona l'any 1386.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Tractat de geomància
Matèries:Màgia - Endevinació
Astronomia i astrologia - Astrologia
Jocs

Contingut

Íncipit

Invocació:«Nostro senyor Déus Jhesuchrist...»
Font:Exemplar de la biblioteca reial (1410)

Èxplicit

Èxplicit del text:«... en qual signa serà la luna».
Font:Exemplar de la biblioteca reial (1410)

Altres persones relacionades

Posseïdor:Joan I el Caçador (1350 – 1396)
Martí I l'Humà (1356 – 1410)

Sinopsi

Sinopsi:Tractat sobre la interpretació de les marques o figures que es formen a terra o en qualsevol superfície després de llançar-hi un manat de pedres, sorra o terra, o fins i tot en elements de la natura, sovint combinat amb interpretacions astrològiques. Els llibres de sorts n'eren una variant.
Públic/intenció:Extrauniversitaris

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1674, f. 116v – 3 setembre 1386
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 102

Bibliografia

Bibliografia:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, p. 344, doc. 384 (infant Joan)
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 102 (biblioteca reial)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 220

Observacions

L'any 1386, l'infant Joan, duc de Girona, demanà un «libre de geomència» a un personatge anònim, que deu ser el que apareix, «appellat De art de geomència, en cathalà», a l'inventari de la biblioteca reial de 1410 (ítem 102), amb l'íncipit i l'èxplicit que consignem.

Possiblement, traduït del llatí. TK 462 recull un tractat de geomància anònim en llatí, conservat en un ms. del s. XV, que comença: «Domine Jesu Christe redemptor te deprecor...». Aquest íncipit (en realitat la invocació inicial d'aquesta obra anònim) és l'únic que s'assembla al català dels que es recullen a TK i a Charmasson 1980 (vegeu fitxa de l'original llatí). Naturalment, no hi pot haver cap seguretat en la identificació.

L'èxplicit del testimoni català potser corresponia a una altra obra, aparentment d'astrologia, copiada al mateix volum, tot i que sovint la geomància es combinava amb interpretacions astrològiques.

El 1302 Jaume II havia demanat que li portessin uns llibres de geomància de quan era jove que possiblement també eren en català, tot i que el document no ho especifica (Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 334, f. 64v – Manament, Reial – 28 juny 1302); vegeu Anònim, Tractat de geomància (referències genèriques). Algun d'aquests 'llibres' del rei potser era un llibre de sorts, com l'Anònim, Llibre de sorts, que es documenta en català a la mateixa època.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).