MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3035 (22 / November / 2024)

Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1). Llibre de l'animodar [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1). Libellus de animodar [Llatí]. Traductor: Dinis, Afonso (m. 1352)

Traducció de: Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1). Kalām fī al-naymūdār li-taṣḥīḥ ṭawāli al-mawālid [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2017-10-28
Darrera modificació: 2017-10-28
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1)
Títol regularitzat:Llibre de l'animodar
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - post 1334
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'astrologia judiciària
Matèries:Astronomia i astrologia - Astrologia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Acabat és a .XIII. dies de març de l'any .M.CCC.XXXIIII. en la ciutat de Sibília per mestre Alfonso Dionís, clergue, e metge de l'il·lustre príncep e senyor N'Alfonso, rey de Portogual, e de la senyora sa filla Na Maria, reina de Castella e de Leon».
Font:Èxplicit de l'obra al manuscrit perdut de Santes Creus, segons transcripció de Villanueva, que ortografiem segons els criteris d'edició actuals.

Sinopsi

Sinopsi:Traducció al català, amb fragments en llatí, d'un tractat d'astrologia d'origen àrab elaborada a partir de la traducció llatina d'Alfons Dinis (Sevilla, 1334), de la qual es conserva només un fragment. Molt probablement es tracta de l'obra d'obstetrícia astrològica d'Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1) que donà a conèixer Vernet 1949: el Kalām fī al-naymūdār li-taṣḥīḥ ṭawāli al-mawālid ('Paraules a propòsit del naymudar [animodar] per a rectificar l'ascendent dels naixements'), sobre la duració de l'embaràs, que constitueix una part del seu Kitāb mafātīḥ al-asrār ('Llibre de les claus dels secrets').
Públic/intenció:Astròlegs
Metges

Transmissió

Manuscrits:Santes Creus - Bibl. Santes Creus - s/n

Bibliografia

Bibliografia:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. XX, p. 125
Domínguez Bordona (1952), El escritorio y la primitiva ..., p. 24
Beaujouan (1971), "L'astronomie dans la Péninsule ...", p. 8
Vernet (1949), "Un tractat d'obstetrícia ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 217-218

Observacions

La traducció catalana copiada al manuscrit de Santes Creus, que Villanueva no va datar, alternava el llatí i el català en el seu text i acabava amb un èxplicit en català que recollia la datació i l'autoria de la traducció llatina de la qual partia.

En podrien ser fragments l'Anònim, De animodar i l'atribuït a Abenatzer, Sobre l'animodar, el primer en llatí i el segon en català, transmesos seguits l'un de l'altre en una miscel·lània amb textos d'astrologia en català datables al tercer quart del s. XIV.

Villanueva no va indicar el títol que tenia la traducció catalana. El que es dóna aquí és convencional, a partir del proposat per a la traducció llatina.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).