MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3034 (23 / November / 2024)

Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1). Libellus de animodar [Llatí]. Traductor: Dinis, Afonso (m. 1352)

Aquesta obra és:

Traducció de: Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1). Kalām fī al-naymūdār li-taṣḥīḥ ṭawāli al-mawālid [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1). Llibre de l'animodar [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2017-10-28
Darrera modificació: 2017-10-28
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1)
Títol regularitzat:Libellus de animodar
Traductor:Dinis, Afonso (m. 1352)
Llengua:Llatí
Data:expressa - 1334
Lloc:Sevilla
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'astrologia judiciària
Matèries:Astronomia i astrologia - Astrologia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:fragmentària
Conservació:fragmentària
Especificacions:Només es conserva el fragment final, que conté els cànons i la taula de l''animodar' per fer concordar les hores de la concepció i del naixement dels infants segons la posició de la lluna.

Íncipit

Íncipit text:«[...] per .15. et exiens erunt hore et si fuerit luna tempore casus inter ascendens et septimam scilicet sub terra addas has horas super menses et dies horas et minuta tempore ad quod equastis solem et lunam et ad tempus proveniens equa iterum solem et lunam et quod provenit de vero loco lune est verus locus gradus ascendentis hora nativitatis...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Et si tabule nostre sunt ad meridiem succe [Lucce?] addas super horas remanentes post diminutionem horarum de tempore nativitatis mediam diem de tempore casus spermatis et super hoc equa et extrahe ascendens ad tempus casus spermatis».
Colofó:«Explicit hoc opusculum translatum et perfectum et correctum .15ª. die marcii licet fuisset incoatum .11ª. die anno domini .1334º. apud civitatem Hyspalensem per magistrum Alfonsum Dyonisii clericum et medicum illustrissimi principis domini Alfonsi regis Portugalie et filie sue domine Marie Castelle et Legionis regine. Et nota quod non curavit translator de ornatu verborum sed de proprietate verborum interpretis malens iuxta doctrinam et exemplum Boetii in De scolastica disciplina fide translatione deservire quam temeritatis arrogancia reprehendi. Explicit».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Boeci (c. 480 – 524/525)
Dedicatari:Maria de Portugal (1313 – 1357)
Al·ludit:Alfons IV de Portugal (1291 – 1357)

Sinopsi

Sinopsi:Traducció al llatí d'un tractat d'astrologia d'origen àrab elaborada a Sevilla el març l'any 1334 pel portuguès Alfons Dinis, segurament feta per a Maria de Portugal, mare de Pere I el Cruel de Castella, que va néixer l'agost d'aquell any. Aquest traducció, de la qual únicament es conserva el fragment final en un ms. del s. XIV (i de la qual al s. XIX es conservava una traducció catalana), va ser feta per Dinis a partir de l'àrab, amb l'ajuda d'un traductor castellà intermediari, poc temps després d'haver seguit estudis de medicina a París. Molt probablement, és l'obra d'obstetrícia astrològica d'Ibn al-Kammād (s. XI-2 – s. XII-1) que donà a conèixer Vernet 1949: el Kalām fī al-naymūdār li-taṣḥīḥ ṭawāli al-mawālid ('Paraules a propòsit del naymudar [animodar] per a rectificar l'ascendent dels naixements'), sobre la duració de l'embaràs, que constitueix una part del seu Kitāb mafātīḥ al-asrār ('Llibre de les claus dels secrets').
Públic/intenció:Reialesa

Transmissió

Observacions:París, BnF, Lat. 7316A , f. 180rab (s. XIV, de la biblioteca reial de Nàpols).
Meirinhos 2007: 57-58, precisa que el text conservat comença al f. 180ra (després d'almenys dos folis tallats que contindrien la resta de l'obra) i no al f. 179va com va creure Thorndike 1957 i recullen Thorndike-Kibre amb l'incipit bíblic «Celi enarrant gloriam Dei et opera manuum eius».
El ms. conservat no conté cap títol. El que es dóna aquí és convencional, a partir del contingut i del qualificatiu d''opuscle' que en fa l'èxplicit.

Bibliografia

Edicions:Thorndike (1957), "Notes on some astronomical ...", pp. 136-137 (comentari i edició)
Meirinhos (2007), "Afonso de Dinis de Lisboa ...", pp. 54, 57-58 (comentari i edició)
Bibliografia:Vernet (1949), "Un tractat d'obstetrícia ..."
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 198
Beaujouan (1971), "L'astronomie dans la Péninsule ...", pp. 7-8
García Ballester (2001), La búsqueda de la salud ..., p. 120
Burnett (2004), "Lunar astrology: the varieties of ...", p. ***

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).