MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3023 (22 / November / 2024)

Hipòcrates (pseudo). Astronomia Ypocratis [Llatí]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Hipòcrates (pseudo). Astrologia d'Hipòcrates [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Hipòcrates (pseudo). De saber quines són les malalties segons el moviment de la lluna [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-06-23
Darrera modificació: 2018-12-04
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Hipòcrates (pseudo)
Títol regularitzat:Astronomia Ypocratis
Altres títols:Astrologia Ypocratis
De pronosticationibus egritudinum secundum motum lune
Traductor:Anònim
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Astronomia i astrologia - Astrologia
Medicina

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Sapientissimus Ypocras et omnium medicorum peritissimus...» (ACG)

Transmissió

Manuscrits:Girona - ACG - Còdexs - 75 - B - ff. 113va-116rb

Bibliografia

Bibliografia:Pazzini (1932), "Il De medicorum astrologia ..."
Thorndike (1960), "The three latin translations of ..."
Kibre (1978), "Astronomia or Astrologia ..."
Diego Rodríguez (2017), "La medicina astrológica de ..." (anglès)
Cruz Cabanillas - Diego Rodríguez (2018), "Medical astrology in Middle ..." (anglès)

Observacions

La traducció llatina més antiga, anònima, és feta a partir de l'àrab.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).