MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3020 (23 / November / 2024)

Maslama ibn Aḥmad al-Maǧrīṭī (pseudo); Maslama ibn al-Qāsim al-Qurṭubī (906 – 964). Ghāyat al-ḥakīm

Aquesta obra té:

Traducció: Maslama ibn Aḥmad al-Maǧrīṭī (pseudo); Maslama ibn al-Qāsim al-Qurṭubī (906 – 964). El fin del sabio [Castellà]. Traductor: Yĕhudà ben Mošé ha-Kohen (c. 1205 – c. 1276)

Traducció: Maslama ibn Aḥmad al-Maǧrīṭī (pseudo); Maslama ibn al-Qāsim al-Qurṭubī (906 – 964). Picatrix [Llatí]. Traductor: Tebaldi, Egidio de' (fl. s. XIII)

Traducció: Maslama ibn Aḥmad al-Maǧrīṭī (pseudo); Maslama ibn al-Qāsim al-Qurṭubī (906 – 964). Tencar [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-07-09
Darrera modificació: 2017-08-02
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Maslama ibn Aḥmad al-Maǧrīṭī (pseudo)
Maslama ibn al-Qāsim al-Qurṭubī (906 – 964)
Títol regularitzat:Ghāyat al-ḥakīm
Llengua:Àrab
Data:estimada - s. X
Lloc:Còrdova
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Màgia - Màgia astrològica

Bibliografia

Edicions:Pseudo-Maǧrīṭī (1933), Picatrix: Das Ziel des Weisen
Bibliografia:Fierro (1996), "Bātinism in al‐Andalus ..."
Callataÿ (2013), "Magia en al-Andalus: Rasāʾil ..."
Callataÿ - Moureau (2016), "Again on Maslama Ibn Qāsim ..."
Vegeu traducció llatina.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).