MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3017 (20 / maig / 2024)

Joan de Sevilla (fl. s. XII-1). Llibre dels judicis d'astronomia [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Joan de Sevilla (fl. s. XII-1). Epitome totius astrologie [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2012-06-04
Darrera modificació: 2014-12-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Joan de Sevilla (fl. s. XII-1)
Títol regularitzat:Llibre dels judicis d'astronomia
Altres títols:«Los juys d'estronomia»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-2
Notes sobre la datació:1410 ad quem (inventari de la biblioteca reial).
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Matèries:Astronomia i astrologia - Astrologia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«De los philòsofs l'astronomia açí finida...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... clamando ab toto Deus»

Altres persones relacionades

Posseïdor:Martí I l'Humà (1356 – 1410)

Transmissió

Atestacions documentals:Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 4

Bibliografia

Bibliografia:Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", § 4
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., pp. 28-29
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 214-215

Observacions

L'inventari de la biblioteca reial de 1410 inclou un «libre appellat Los juys d'estronomia de mestre Johan de Sibília» en català (ítem 4). L'acabament pot correspondre a una altra obra copiada al mateix manuscrit.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).