MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3010 (22 / November / 2024)

Al-Qabīṣī (fl. s. X). Introductorius ad iudicia astrorum [Llatí]. Traductor: Joan de Sevilla (fl. s. XII-1)

Aquesta obra és:

Traducció de: Al-Qabīṣī (fl. s. X). Kitāb al‐mudḫal ilā ṣināʿat aḥkām al‐nuǧūm [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Al-Qabīṣī (fl. s. X). Llibre dels judicis de les estrelles [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-06-04
Darrera modificació: 2020-07-21
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes, Sebastià Giralt
Estat:parcial

Identificació

Autor:Al-Qabīṣī (fl. s. X)
Títol regularitzat:Introductorius ad iudicia astrorum
Altres títols:Liber introductorius ad magisterium iudiciorum astrorum
Libellus isagogicus in ministerium iudiciorum astrorum
Introductorius in Quadripartitum Ptolomei
De iudiciis
Traductor:Joan de Sevilla (fl. s. XII-1)
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1144
Lloc:Toledo
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual introductori
Tractat d'astrologia judiciària
Matèries:Astronomia i astrologia - Astrologia

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipit introductorius Alcabici ad iudicia astrorum, interpretatus a Iohanne yspalensi»
Íncipit del pròleg:«Postulata a domino prolixitate vite...»
Íncipit text:«Prima differentia, in esse circuli signorum essentiali vel accidentali...»
Font:Al-Qabīṣī (Alcabitius) 2004

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... ex ratiocinatione que ad hoc possint sufficere»
Èxplicit del text:«... ne dimitteremus aliquod quod possit esse introductorium ad magisterium iudiciorum astrorum quin proferamus illud»
Colofó:«Perfectus est introductorius Abdilaziz, id est servi gloriosi, scilicet Dei, qui dicitur Alcabici, ad magisterium iudiciorum astrorum, cum laude Dei et eius adiuctorio, interpretatus a Iohanne hyspalensi»
Font:Al-Qabīṣī (Alcabitius) 2004

Sinopsi

Sinopsi:Introducció general a l'astrologia judiciària (vegeu fitxa de l'original àrab).
Públic/intenció:Els astròlegs, els metges universitaris i el públic general interessat en l'astrologia.
Públic/intenció:Astròlegs
Metges universitaris
Profans

Transmissió

Observacions:Més de 200 mss. i 12 edicions impreses entre 1473 i 1521.

Bibliografia

Edicions:Al-Qabīṣī (Alcabitius) (2004), The Introduction to Astrology
Bibliografia:Carmody (1956), Arabic Astronomical and ..., pp. 144-145
Pélerin de Prusse (1995), On the Astrolabe: Text and ..., pp. *** (trad. francesa)
Al-Qabīṣī (Alcabitius) (2004), The Introduction to Astrology
Gaida (2018), "Reading between the lines ..."
FAMA (2015-<act.>), Œuvres latines médiévales à ..., Alcabitius, Introductorius (secundum versionem Johannis Hispalensis)

Text digital

Text complet:BL ms. Harley 13
Bolonya 1473, ex. Munic BSB
Venècia, 1482, ex. Munic BSB
Venècia, 1482, ex. BC
Com. Joan de Saxònia, Venècia 1485, ex. Viena ÖNB

Observacions

Amb aquesta traducció llatina, l'obra va esdevenir la introducció a l'astrologia de referència a l'Europa occidental, en particular a les facultats de medicina. Es conserva en més de 200 manuscrits i en 12 edicions impreses entre 1473 i 1521. Comentada per Joan de Saxònia (fl. 1327 – 1355) (París, 1331, 32 mss.), Cecco d'Ascoli (primer quart s. XIV), Lluís de l' Angle (fl. 1448 – 1456) (mitjan s. XV) i Valentin Naboth (1560). Se'n conserva una traducció al francès anònima en 3 mss., un dels quals conté la Practique de astrolabe de Pélerin de Prusse (1362) i per això sovint li ha estat atribuïda; una traducció a l'anglès, en 5 mss.; una traducció a l'alemany, en 10 mss.; un fragment d'una traducció a l'hebreu; una traducció castellana aljamiada en hebreu i dues còpies àrabs també aljamiades en hebreu. N'existí també una traducció catalana, perduda (vegeu la fitxa corresponent).

El mss. llatins ofereixen moltes variants del nom de l'autor. El títol més freqüent als mss. i el més fidel a l'original és Introductorius ad iudicia astrorum. La majoria de mss. llatins donen Juan de Sevilla com a traductor, i sembla raonablement clar que efectivament ho fos (Ch. Burnett, a Al-Qabīṣī [Alcabitius] 2004: 199-201, amb una llista de les traduccions de Joan de Sevilla).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).