MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op3008 (20 / maig / 2024)

Al-Qabīṣī (fl. s. X). Llibre dels judicis de les estrelles [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Al-Qabīṣī (fl. s. X). Introductorius ad iudicia astrorum [Llatí]. Traductor: Joan de Sevilla (fl. s. XII-1)

Traducció de: Al-Qabīṣī (fl. s. X). Kitāb al‐mudḫal ilā ṣināʿat aḥkām al‐nuǧūm [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2014-08-29
Darrera modificació: 2016-11-26
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Al-Qabīṣī (fl. s. X)
Títol regularitzat:Llibre dels judicis de les estrelles
Altres títols:«Libre dels juys de les steles»
«Alcabissi»
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV m.
Lloc:Mallorca?
Notes sobre la datació:1396 ad quem (inventari d'Antoni Prunera, terrissaire de Mallorca).
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Manual introductori
Matèries:Astronomia i astrologia - Astrologia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«En nom de nostre senyor Déu Jesuchrist, aquest libre féu Alí Eleapriblie dels juys de les steles, lo qual fo entrepretat de abraych en latí, a laor de nostre senyor Déus, per mestre Johan Ispalensi» (1396)
«En nom de nostro senyor...» (1410)

Èxplicit

Colofó:«... explicit. Deo gracias» (1410)

Altres persones relacionades

Traductor precedent:Joan de Sevilla (fl. s. XII-1)
Posseïdor:Prunera, Antoni (m. 1396)
Martí I l'Humà (1356 – 1410)

Sinopsi

Sinopsi:Introducció general a l'astrologia judiciària (vegeu fitxa de l'original àrab).
Públic/intenció:Els astròlegs i el públic general interessat en l'astrologia.
Públic/intenció:Astròlegs
Profans

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Palma [Ciutat de Mallorca] - ACM - Protocols notarials – XIV-I-3, vol. 14721, s. f. – 25 novembre 1396 – ítem 1
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 286
  3. València - ACCV - Protocols notarials – vol. 6518 – 1506 – ítem 228

Bibliografia

Bibliografia:Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 286 (inv. 1410)
Llompart i Moragues (1988), "La alfarería gótica d'en ...", p. 190, núm. 286 (inv. 1396)
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., p. 455, doc. 137 (inv. 1396)
Al-Qabīṣī (Alcabitius) (2004), The Introduction to Astrology, pp. 200-201 (autor i traductor llatí)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 212-213
Hilty (2016), "El Libro conplido en Cataluña", p. 352

Observacions

A l'inventari de la biblioteca reial de 1410 figura un «libre appellat Alcabissi en català» (núm. 286) que, pel perfil de la col·lecció, cal identificar amb aquesta obra més que no amb cap altra de l'autor. Les paraules del començament d'aquest volum que es reprodueixen al document corresponen a la invocació o rúbrica inicial d'un traductor cristià i això indica que la traducció catalana es va fer a partir de la llatina de Joan de Sevilla (fl. s. XII-1) i no a partir de l'original àrab. Ho confirma un document anterior, l'inventari de béns d'un terrissaire de Mallorca de 1396, que reprodueix tota o quasi tota aquesta rúbrica, i en el que figura també un exemplar en llatí de l'obra. En aquest últim document, però, el nom d'al‐Qabīṣī apareix estrafet pels copistes dels mss. o pel notari que redactà l'inventari i s'afirma que Joan de Sevilla traduí al llatí a partir d'una versió hebrea, una confusió que ha de tenir el mateix origen. L'obra inventariada, però, ha de ser la introducció d'al‐Qabīṣī i no la d'Ibn Abī-l-Rijāl (Alí Abenragel), com es va interpretar a Hillgarth 1991 i a Cifuentes 2006 i, sense relacionar l'atestació amb al-Qabīṣī, desmenteix Hilty 2016 (vegeu la fitxa del document).

La majoria dels mss. llatins donen Juan de Sevilla com a traductor, i així és acceptat per l'editor d'aquesta traducció. El mss. llatins ofereixen moltes variants del nom de l'autor però cap de similar a la del document de 1396 (Charles Burnett, a Al-Qabīṣī [Alcabitius] 2004: 200-201). Convé tenir present que els notaris cometien sovint errors amb els noms i els títols de les obres que citaven que no els eren prou familiars. Pensem, de tota manera, que convindria verificar la lectura que en van fer Llompart i Hillgarth.

L'any 1396 marca, per tant, un terminus ad quem per a la datació de la traducció catalana, que probablement cal recular cap a mitjan segle XIV (els llibres d'astrologia d'aquest inventari podrien provenir del pare del difunt). Aquests dos documents no permeten arribar a cap conclusió sobre el lloc on es va efectuar la traducció: suggereixen Mallorca o la cort reial de Barcelona (tot i que el rei la podia haver obtingut a Mallorca, com és el cas d'altres traduccions d'astrologia, com les esmentades a Cifuentes 2006: 203 i 207).

El document de 1396 no indica com acabava el volum, però sí que ho fa el de 1410. L'acabament que en transcriu, però, és un colofó i tant pot correspondre a aquesta obra com a una altra de copiada al mateix volum. Per això mateix, aquest acabament fa impossible saber si, tal com s'esdevenia sovint en llatí (mss. i edicions de Venècia 1485, 1511 i 1521), tot seguit de l'obra introductòria hi havia al manuscrit una traducció catalana del tractat astrològic sobre les conjuncions dels planetes atribuït a al‐Qabīṣī, que havia estat traslladat al llatí pel mateix traductor (Tractatus de coniunctionibus planetarum in duodecim signis et earum pronosticis in revolutionibus annorum). Tampoc hi ha elements per saber si la traducció catalana incorporava el comentari de Joan de Saxònia (fl. 1327 – 1355), el més difòs.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).