MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2969 (11 / maig / 2024)

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Compositio et utilitates quatrantis novi [Llatí]. Traductors: Blasi, Ermengol (fl. 1290 – 1312); Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)

Aquesta obra és:

Traducció de: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Roba' Yisrael [Hebreu]

Aquesta obra té:

Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Lectura del quadrant [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2016-07-24
Darrera modificació: 2016-07-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)
Títol regularitzat:Compositio et utilitates quatrantis novi
Altres títols:— judaici
— Israelis
Traductor:Blasi, Ermengol (fl. 1290 – 1312)
Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)
Llengua:Llatí
Data:expressa - 1299
Lloc:Montpeller
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual d'instruccions
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Quoniam scientia artis astronomie non completur absque instrumentis...»

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Transmissió

Atestacions documentals:Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 197

Bibliografia

Bibliografia:Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., núm. 384
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 197 (biblioteca reial)
Thorndike (1937), "Date of the translation by ..."
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 1300
Burnett (1987), "El Kitab al-Istamatis i un ..."
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., pp. 35-36 (biblioteca reial)

Observacions

Les dues versions (curta, l'original, i llarga) d'aquesta obra de Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn van ser traduïdes al llatí. La versió original, curta, va ser traduïda per Ermengol Blasi i el mateix Jacob a Montpeller el 1299, mentre que la versió llarga ho fou per Pierre de Saint-Omer vers 1309. La més difosa fou la primera, de la qual la biblioteca reial, segons l'inventari elaborat a la mort del rei Martí (1410), en posseïa un exemplar (Chabás 1992). Aquesta traducció donà origen a una traducció catalana (vegeu-ne la fitxa corresponent).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).