Al-Farġānī (fl. s. IX). Lectura de l'astrolabi [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Al-Farġānī (fl. s. IX). Kitāb al-kāmil fī ṣanʿat al-asṭurlāb [Àrab]
| Publicació de la fitxa: 2024-01-31
Darrera modificació: 2024-02-03 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Al-Farġānī (fl. s. IX) |
| Títol regularitzat: | Lectura de l'astrolabi |
| Altres títols: | «Lectura d'estelabre»
«Elfragani» |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ante 1362 |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Manual d'instruccions |
| Matèries: | Astronomia i astrologia - Astronomia |
| Contingut |
| Altres persones relacionades |
| Posseïdor: | Bellshoms Efraïm (fl. 1380 – 1381) {o traductor}
Isaac Nafucí (fl. 1359 – 1391) {o traductor}
Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)
Joan I el Caçador (1350 – 1396) |
| Comitent: | Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Traducció catalana del Kitāb al-kāmil fī ṣanʿat al-asṭurlāb, un tractat sobre l'ús de l'astrolabi, d'al-Farġānī, feta, molt probablement, a l'entorn de Pere III el Cerimoniós. |
| Públic/intenció: | El rei i els seus astrònoms/astròlegs |
| Públic/intenció: | Astròlegs
Reialesa |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | - Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1178, f. 113r – 9 gener 1362
- Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1746, f. 109r – 31 octubre 1380
- Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f. 117v – 30 gener 1381
- Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1663, f. 38v – 23 març 1381
- Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1663, f. 60r – 6 abril 1381
- Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 10
|
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, § CCIII (doc. 1362) i CCCXII (doc. 1380)
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", § 10 (llibre català-àrab) i 59 (llibre llatí)
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., vol. 1, p. 444, doc. 105 (doc. 1380)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., pp. 76-77 (doc. 1362, català-àrab) i 78 (doc. 1380, afirma que Bellshoms fou el traductor)
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 215 (doc. 1362, català-àrab, sense identificar, i doc. 1380-1381)
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., pp. 29 (català-àrab, sense identificar) i 31 (llatí)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 203-204 |
| Observacions |
| En l'any 1380 es donava per fet que existia una traducció catalana d'aquesta obra (Lectura de l'astrolabi) d'al-Farġānī. En aquesta data, l'infant Joan, després Joan I el Caçador (1350 – 1396), va demanar que li fessin arribar de Mallorca un parell d'astrolabis dels que, amb gran fama, construïen Bellshoms Efraïm (fl. 1380 – 1381) i Isaac Nafucí (fl. 1359 – 1391), mestres d'astrolabis jueus de l'illa, juntament amb la traducció al català de la lectura o manual descriptiu d'aquest instrument que havia escrit al-Farġānī («ensemps ab la lectura d'aquell, la qual se apella Elfragani, que sia en romanç»). D'aquest document se n'ha deduït que, bé els dos mestres esmentats, bé tan sols Bellshoms, van traduir l'obra al català. Tanmateix, és evident que l'infant únicament hi demana que dels exemplars d'aquell manual que tinguessin el esmentats mestres jueus, li'n facin arribar un de traduït al català, potser de l'àrab o del llatí, sense indicar qui en va ser el traductor. Per tant, sembla probable que la traducció catalana del tractat sobre l'ús de l'astrolabi d'al-Farġānī fos anterior.
S'ha conservat un altre document molt possiblement relacionable amb aquesta mateixa obra. En aquest document s'indica que la biblioteca del rei tenia una traducció catalana d'un tractat àrab sobre l'astrolabi des d'abans de 1362. Aquell any el rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) demanava, des de Vilafranca del Penedès, que li fessin arribar un llibre que es conservava «en lo nostre archiu de Barcelona» que duia el títol de «Lectura d'estelabre», i que tenia la particularitat de ser «escrit en pregamí, a colondells, e la .I. colondell és de letra crestiana e·n lenguatge català, e l'altre colondell és letra sarrahïnesca». L'existència d'un doble text, en àrab i en català, acarat a dues columnes, suggereix que la traducció catalana es va fer a partir de l'àrab. Aquest manuscrit tan particular encara es reconeix a l'inventari de la biblioteca reial de 1410, on s'indica que la primera columna en catala acabava amb les paraules: «... per la qual és panjat l'astelabri» (Massó 1905: núm. 10). Ni aquest manuscrit ni cap altre que porti la traducció catalana d'aquest tractat d'al-Farġānī no han subsistit.
La biblioteca reial posseïa també el 1410 un volum en llatí d'aquest autor («Alfagrà») que començava amb les paraules: «Incipit liber... Capitulum primum... », i acabava: « ...factam pro magno tempore» (Massó 1905: núm. 59). |
|
