MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2915 (25 / November / 2024)

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Liber de eclipsi solis et lune [Llatí]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). [Llibre dels eclipsis del sol i de la lluna] [Hebreu]

Aquesta obra té:

Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Llibre dels eclipsis del sol i de la lluna [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2016-07-21
Darrera modificació: 2016-07-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)
Títol regularitzat:Liber de eclipsi solis et lune
Altres títols:De eclipsi solis et lune
De eclipsibus
De utraque eclipsi
De mediis et veris coniunctionibus et eclipsibus
Traductor:Anònim
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Calendari d'eclipsis
Matèries:Astronomia i astrologia - Astronomia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Cum annos arabum et menses et per consequens» [TK 283C]
«Ut annos arabum et menses prosequentes etatem» [TK 1613I]
«Ut autem annos arabum per hanc sequentem tabulam» [TK 1614E]
«Ut annos menses et dies arabum» [TK 1613J]
«Ad sequens opus...» [1410]

Èxplicit

Èxplicit del text:«... sicut est in eclipsi lune» [Erfurt, Amplon. Q.369]

Altres persones relacionades

Posseïdor:Jaume II el Just (1267 – 1327) {i comitent?}

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 531, f. 61r – 7 octubre 1328
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326 – 13 setembre 1410 – ítem 54

Bibliografia

Bibliografia:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, doc. 74 (Jaume II)
Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ...", núm. 54 (biblioteca reial 1410)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., p. 57
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 283, 1613 i 1614 (eTK ) (Profatius Judaeus)
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., p. 30 (biblioteca reial 1410, sense identificar)
Gascón Urís (1997-1998), "L'astrònom Pere Gilbert en les ...", p. 394 (biblioteca reial 1410, sense identificar i confós amb una al·lusió d'Eiximenis a l'alquímia)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 198

Observacions

Jaume II posseïa un llibre d'aquesta matèria («de eclipsi solis et lune... qui fuit illustrissimi domini regis Jacobi»). L'inventari de la biblioteca reial de 1410 encara recull un llibre «appellat De l'eclipsi del sol e de la luna, en latí», possiblement el mateix de Jaume II, que començava amb les paraules «Ad sequens opus...».

Les dades reunides sobre la traducció catalana (vegeu-ne la fitxa) semblen indicar que era un calendari d'eclipsis. Amb aquesta forma i amb una datació coetània o anterior al regnat de Jaume II circulà una obreta amb els títols De eclipsi solis et lune (BNCF Conv. Soppr. J.II.10, ff. 209r-214r, s. XIII ex., ínc. «Cum annos arabum et menses et per consequens», TK 283C), De eclipsibus (Montpeller, Bibl. Fac. de Médecine 323, f. 157r i ss., s. XIII-XIV, i Viena, Österreichische Nationalbibliothek 5371, ff. 10r-13r, s. XV, ínc. «Ut annos arabum et menses prosequentes etatem», TK 1613I), De utraque eclipsi (Oxford, Bodleian Digby 114, ff. 17r-37r, s. XIII-XIV, ínc. «Ut autem annos arabum per hanc sequentem tabulam», atribuït a Profatius Judaeus, TK 1614E) i De mediis et veris coniunctionibus et eclipsibus (Erfurt, Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha, Amplonian Collection Q.369, ff. 191r-203r, s. XIV, ínc. «Ut annos menses et dies arabum», TK 1613J). L'atribució d'aquesta obreta a Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (Profatius Judaeus) que, com la majoria d'aquests manuscrits llatins, potser no portaria l'exemplar de Jaume II, podria ser apòcrifa.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).