MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op27 (22 / November / 2024)

Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses) [Català]. Adaptador: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099); Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Isagoge ad Tegni Galieni [Llatí]. Adaptador: Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099)

Adaptació de: Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877). Masāʾil fī l-ṭibb li-l-mutaʿallimīn

Publicació de la fitxa: 2018-11-08
Darrera modificació: 2018-11-08
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Ḥunayn ibn Isḥāq (c. 809 – 873/877)
Títol regularitzat:Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (versió amb glosses)
Altres títols:«Libre de Johanniçi de introduccions de l'Art del Tegni»
Traductor:Anònim
Adaptador:Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099)
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV primer quart
Lloc:Lleida?
Notes sobre la datació:L'atestació documental més antiga és de 1398, a Barcelona, però insegura, si bé abans de 1399 ja en circulava un comentari en català, a València (vegeu Anònim, Comentari I a la Isagoge de Johannitius, Traductor: Anònim). La primera atestació certa és de 1457, a Vic, una data segurament posterior a la de la còpia del ms. de la Col·l. Gili, el més antic dels tres de medievals que se'n coneixen.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual introductori
Matèries:Medicina - Medicina teòrica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Assí comença lo libre de Johanniçi de introduccions de l'Art del Tegni»
Íncipit text:«Medicina se dividex ho·s deperteix en dues maneras ho en dues parts, ço és, en teòrica e en pràtica...»
Font:Ms. de la Col·l. Gili.

Èxplicit

Èxplicit del text:« ... Coneixença de les spècies se fa en .V. maneras, ço és, per rahó de qualitat e quantitat, temps, horda, bo e mal e discreció»
Font:Ms. de la Col·l. Gili.

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Galè, Claudi (129 – c. 217)

Sinopsi

Sinopsi:Traducció catalana anònima de l'adaptació llatina de l'obra de Ḥunayn ibn Isḥāq. Aquesta traducció parteix d'una versió llatina glossada a Salern amb materials aristotèlics. És la traducció catalana més antiga que es coneix d'aquesta obra.
Públic/intenció:Metges extrauniversitaris (cirurgians i barbers).
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Completa - Oxford - Col·l. Gili - s/n [medicina] - ff. 1ra-17vb
Completa - París - Arsenal - Manuscrits - 2525 - ff.12r-***
Completa - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 508 - ff. 1ra-10rb
Completa - Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4797 - ff. 25r-52r
Fragmentària - Barcelona - BFAUB - Manuscrits - 239 - ff. 13r-14r
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.1, s. núm. – 3 agost 1398 – ítem 11.1
  2. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-*** (inventaris *** ***-***) – 1457 – ítem Junyent § 243.1
  3. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.11, s. núm. – 22 febrer 1464 – ítem 12.2 [54]
  4. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.11, s. núm. – 22 febrer 1464 – ítem 6.1 [48]
  5. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – T-856, ff. 154v-158v – 30 març 1492 – ítem 30.1
  6. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.21, s. núm. – 16 febrer 1502 – ítem 41b
  7. Sevilla - Colombina – Abecedarium B / Supplementum / Registrum B – ante 1539 – ítem 14813 [1]
  8. Sevilla - Colombina – Abecedarium B / Supplementum / Registrum B – ante 1539 – ítem 9024
Observacions:El ms. de la Col·l. Gili conté el text més antic i millor d'aquesta traducció. Els mss. BRUB 239 i Arsenal 2525 contenen còpies independents del s. XVIII del ms. BAV Vat. lat. 4797.

Bibliografia

Edicions:Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., pp. 50-56 - fragmentària - Transcripció de la "Primera partícula" de l'obra del ms. BnF Esp. 508, ff. 1ra-2va
Bibliografia:Badia (1996), Textos catalans tardomedievals i ..., pp. 49-50
Cifuentes i Comamala (1997), "«Translatar sciència en romans ...", pp. 15 i 34
Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", pp. 455-356 i 467-468
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 89

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).