MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2665 (05 / April / 2025)

Llull, Ramon (1232 – 1316). Llibre de contemplació en Déu [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Llull, Ramon (1232 – 1316). Llibre de contemplació en Déu [Àrab] [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Llull, Ramon (1232 – 1316). Liber contemplationis in Deo [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2012-11-30
Darrera modificació: 2016-12-01
Bases de dades:Sciència.cat, Llull

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Llull, Ramon (1232 – 1316)
Títol regularitzat:Llibre de contemplació en Déu
Núm. de catàleg de la Llull DB:I.2
Llengua:Català
Data:estimada - c. 1273-1274
Lloc:Mallorca
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Enciclopèdia
Matèries:Lul·lisme
Enciclopedisme
Religió - Espiritualitat

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Aquesta enciclopèdia espiritual consta de 365 capítols —un per a cada dia de l'any— distribuïts en quaranta 'distincions' d'un simbolisme mnemotècnic i, de forma superposada, cinc llibres, que tracten respectivament de: 1) els atributs de Déu (infinitud, eternitat, unitat, trinitat, poder, coneixement, veritat, bondat); 2) l'univers creat com a revelació dels atributs de Déu (els àngels, les esferes del cel, els elements, els animals, les plantes, els metalls i l'ésser humà); 3) l'ésser humà en tots els seus aspectes a partir dels sentits corporals i espirituals, inclòs l'home en societat, l'ètica, etc.; 4) els articles de la fe, provats a partir de diferents arguments filosòfics i teològics; i 5) l'amor i la pregària. L'obra planteja, així, un ampli recorregut per tota la Creació, el macrocosmos i el microcosmos, la filosofia natural, la filosofia moral i la metafísica. Inclou descripcions crítiques de diversos oficis i professions (així, tracten dels metges i la medicina els cap. 39-41, 103, 115, 132, 290 i 293), i introdueix les primeres formalitzacions literals que més tard Llull fa servir per abreujar l'expressió de determinats conceptes operatius en el que serà l'Art general.
Públic/intenció:Extrauniversitaris

Bibliografia

Edicions:Llull (1906-1914), Libre de contemplació en Déu ...
Llull (1960), "Libre de contemplació", pp. 97-1269
Llull (2005), Llibre de contemplació ... - Extensa antologia anotada
Catàlegs i repertoris:Perarnau i Espelt (1982), "Inventari d'obres lul·lianes en ...", § I-1
Llull (1989), Obres selectes de Ramon Llull ..., II, § I-2
Bibliografia:Llinarès (1971), "Théorie et pratique de ..."
Riquer - Comas - Molas (1980-1988), Història de la literatura ..., vol. 1, pp. 256-269
Llinarès (1987), "Variations de Lulle sur ..."
Llinarès (1992), "Santé et médicine selon Llull ..."
Llinarès (1990), "Les dignités divines dans le ..."
Llinarés (1988), "Les prélimiaires de l’Art ..."
Rubio Albarracín (1997), Les bases del pensament de Ramon ...
Badia (1999), "La caiguda dels greus i la ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 164-165
Bonner - Soler (2016), "Les representacions gràfiques al ..."
I l'esmentada a Llull DB I.2

Observacions

Vegeu Llull DB I.2: http:/​/​orbita.bib.ub.edu/​llull/​bo.asp?bo=I.2

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).