MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2658 (22 / November / 2024)

Llull, Ramon (1232 – 1316). Art breu [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Llull, Ramon (1232 – 1316). Ars brevis [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-06-10
Darrera modificació: 2021-02-06
Bases de dades:Sciència.cat, Llull

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Llull, Ramon (1232 – 1316)
Títol regularitzat:Art breu
Núm. de catàleg de la Llull DB:III.77
Llengua:Català
Data:estimada - s. XV
Notes sobre la datació:"La nostra transcripció, la primera que s'ha fet del text medieval català, està basada en el manuscrit de mitjan segle XV [...]. L'he comparat amb l'únic altre manuscrit català, el de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, O 87 sup, de finals del segle XV [...]. Tots dos són traduccions fetes probablement per seguidors lul.lians del mateix segle XV; i encara són traduccions fetes independentment una de l'altra, i per tant bastant divergents" (A. Bonner, a Llull 1989: I, 531-532).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual introductori
Matèries:Lul·lisme

Bibliografia

Edicions:Llull (1989), Obres selectes de Ramon Llull ..., vol. 1, pp. 523-559

Observacions

Vegeu Llull DB III.77: http:/​/​orbita.bib.ub.edu/​llull/​bo.asp?bo=III.77

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).