MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2597 (23 / November / 2024)

Vilaragut, Antoni de (1336 – 1400). Tractat de l'art de la caça

Publicació de la fitxa: 2013-06-09
Darrera modificació: 2015-01-09
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Vilaragut, Antoni de (1336 – 1400)
Títol regularitzat:Tractat de l'art de la caça
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV ex. - XV in.
Notes sobre la datació:Assumint que l'autor fou el primer Antoni de Vilaragut (mort el 1400) i no el seu nét homònim (mort el 1446).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de falconeria
Matèries:Veterinària - Falconeria i caça
Cinegètica

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:«En nom de Déu e de la benaventurada Verge Maria, vull començar lo present tracte [sic per tractat] yo, Don Anton de Vilaragut, de ma poca sapiença. E per quant alguns cavallers voldran seguir l'art de la cassa, perquè és cosa de cavaller voler-la pratiguar [sic] y apendre, vull que [sic per fer?] aquest present tractar [sic], esplanant e notificant les condicions e agres e calitats que quasquna natura de falcons <ha e> per a què són bons, e més dich les malalties dels falcons com vénen e de quina manera vénen e de què proseexen, e per a què són bons. Primerament, dich que qualsevulla que vulla éser casador à de tenir les cosses següents e dejús scrites e seguir aquelles, perquè qui no seguirà la regla següent no pot ésser cassador, sinó apedasador. Segonament, dich que lo cassador à de tenir, per a ésser cassador e apellat cassador, molta inclinació e molta voluntat als ocells y molta diligència... »
Font:Neuilly-sur-Seine - Aguttes - Chasse 2003, núm. 80 (transcripció completa del f. 2r, únic a l'abast).

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Sinopsi

Sinopsi:Compendi medicopràctic sobre les aus de cacera. Conté un pròleg, en el qual insisteix en les condicions dels caçadors, una primera part, sobre les menes i qualitats dels falcons, i una segona part, molt més extensa, sobre la patologia i la terapèutica d'aquestes aus.
Públic/intenció:Falconers i nobles (laics i eclesiàstics).
Públic/intenció:Falconers
Nobles

Transmissió

Manuscrits:Neuilly-sur-Seine - Aguttes - Chasse 2003, núm. 80 - ff. 2r-47v
Observacions:Manuscrit únic subhastat l'any 2003 per Claude Aguttes (Neuilly-sur-Seine), actualment en una col·lecció particular desconeguda.

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Salvà i Mallén (1872), Catálogo de la biblioteca de ..., § 2675, vol. 2, pp. 391-392
Gutiérrez del Caño (1913), Catálogo de los manuscritos ..., vol. 2, p. 197
Broglie (2002), Livres de Chase, d'Histoire ..., § 80, pp. 36-37
Bibliografia:Martínez Romero (1985), "Sobre l'autoria de la traducció ...", pp. 144-145
Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ..., vol. 1, p. 16, nota
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., p. 65
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 153

Observacions

Tractat de falconeria original d'Antoni de Vilaragut. L'autor es presenta a si mateix i anuncia el tractat en una rúbrica inicial que forma part de l'obra. Segueixen un pròleg i uns capítols preliminars en els quals expressa la motivació a l'hora d'escriure-la, les condicions que han de complir els bons caçadors, les qualitats que han de tenir els falcons per a poder-se'n servir en la cacera i les propietats dels diversos agres o menes de falcons. Tot seguit de la taula del contingut, comença el cos central de l'obra, dividit en 69 capítols, que tracta sobre les malalties dels falcons i els seus remeis (Salvà).

Sense haver-ne pogut veure el manuscrit, Gutiérrez del Caño (1913: II, 197) proposà identificar l'obra de la biblioteca de Salvà amb l'Anònim, Llibre de caça, conservat a València en un còdex acèfal. Tanmateix, aquesta última obra és molt més àmplia, empra un llenguatge diferent (Martínez Romero) i no fa referència només als falcons sinó també a altres ocells rapinyaires (Cifuentes). Títol a partir del pròleg.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).