MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2593 (20 / maig / 2024)

Cases, Bernat de (fl. s. XV ex. - XVI in.). Llibre d'enfrenaments de cavalls

Publicació de la fitxa: 2014-01-16
Darrera modificació: 2018-03-12
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Cases, Bernat de (fl. s. XV ex. - XVI in.)
Títol regularitzat:Llibre d'enfrenaments de cavalls
Llengua:Català
Data:expressa - 1496
Lloc:Girona?
Notes sobre la datació:Al pròleg (vegeu Materials complementaris), l'autor afirma que començà l'obra l'abril de 1496, mentre se celebraven corts a Tortosa. Aquestes corts s'havien iniciat el 14-XII-1495 i continuaren fins al 6-IV-1496. L'al·lusió a Tortosa pot ser circumstancial, però l'autor també podia estar assistint a les corts.
Bibliografia sobre la datació:AA.DD. (1855), Colección de cortes de los ..., p. 157
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Matèries:Veterinària - Menescalia
Màgia - Màgia mèdica i protectora
Astronomia i astrologia - Astrologia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:«Lo present libre tracte de enfrenamens de cavals de la brida y criar los potros...» (Viñas 1886: 143).
Íncipit text:No transcrit per Viñas 1886.

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... entre cavallés y hòmens de guera y menescals, segons per ells serà ben vist» (Viñas 1886: 143).
Èxplicit del text:«... sinó troben-se molts envergonyits per grans cavallers que sien» (Viñas 1886: 149).
Colofó:«És stat scrit lo present libre per mans de mi, Gabriel Làtser de Sitjar, a .XIIII. de juliol, mill sinch sents quaranta y quatra» (Viñas 1886: 149).

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor
Observacions sobre el pròleg:Text del pròleg (Viñas 1886: 143, ortografiat): «Lo present libre tracte de enfrenamens de cavals de la brida y criar los potros y de la forma i manera que deu tenir lo qui cria dit potro fins ha edat de sinch ayns, y lo cavaller, com li deu donar los primés sperons y de quina manera se deu metre en la sella y de metre les cames y peus y lo cos. Axí mateix, tracte lo dit libre dels pèls y colós dels cavals y de las condicions y boques dels dits cavals y de las bridas que han mester per tenir las boques concertades per a tot exercissi de guerra, e de les malalties y mals qui vénen an als cavalls y las causas per què vénen dits mals, e lo regiment que deu tenir lo cavaller en la criança del potro, axí en lo menjar con en lo beure, e la manescalia de tots los mals qui·s mostren en lo cavall en dit libre. Lo cual dit libre ha ordenat hi compost mossèn Barnat de Casses, siutadà, domiciliat en la ciutat de Gerona, per servisi del molt alt y molt excel·lent hi crestianíssim lo rey Don Ferando, rey de Aragó, y Castella, y de les Ylles, y de les Dues Cissílies y de Hierusalem, vuy beneventuradament regnant y de inmortal memòria, nostro senyor. Lo qual dit mossèn de Cases, vent los comensos y principis de guera per lo rey de Fransa contra nostro rey y senyor hi la pàtria, qui, per causa de la gran pacificasió y pau que de gran temps era ab dits reis, vent los cavallers vells y jòvens y gentills hòmens oblidats de l'exersici dels cavalls de la brida a causa del cavalcar de la gineta, per so ha volgut compondre dit libre, comensant en lo mes d'abril de l'any present que comtam mil quatre-cents noranta-sis, que·s tenian las corts en Tortosa. A tots los qui veuran y legiran dit libre que sàpian y entenen lo contengut d'aquell, vullen corregir y esmenar les faltes de aquell, com se costuma entre cavallés y hòmens de guera y menescals, segons per ells serà ben vist».
Altres:Il·lustracions. Vegeu Observacions.

Altres persones relacionades

Dedicatari:Ferran II el Catòlic (1452 – 1516)

Transmissió

Manuscrits:Girona - Col·l. Burgués - s/n
Atestacions documentals:El Escorial - RBME – 35-IV-24 – 1586 – ítem 543

Difusió

Utilització literària:Perucho (1960), Les històries naturals, [pp. 200-201 de l'ed. de 2010] (reprodueix el pròleg i l'eixarm núm. 2 de la 1a part, a partir de Viñas 1886)

Bibliografia

Edicions:Viñas i Serra (1886), "Un libro inédito de veterinaria ...", pp. 143-149 - fragmentària - Només el pròleg, els eixarms de la primera part i tota l'última part.
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 111-112 - fragmentària - El pròleg i alguns eixarms de la primera part, a partir de Viñas 1886.
Catàlegs i repertoris:Beer (1894), Handschriftenschätze Spaniens ..., núm. 165
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7133
Bibliografia:López de Baylo (1586), Aeternae memoriae viri Antonii ..., núm. 543 (ms. en perg. potser d'aquesta obra)
Morel-Fatio (1897), "Katalanische Litteratur", p. 113
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 110-113 (a partir de Viñas 1886)
Puig i Oliver (1989), "La Revista de Gerona i la seva ...", p. 308 (res. de Viñas 1886)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 150-151

Observacions

Tractat de menescalia escrit l'any 1496 per a ús de cavallers i gentilhomes —que, segons l'autor, havien desaprès de cavalcar cavalls armats a causa del llarg període de pau viscut fins aleshores— davant la imminent guerra amb França, i dedicat a Ferran II el Catòlic. El pròleg, però, acaba amb una deprecació de l'autor en la qual apel·la tant a cavallers i soldats com a menescals. L'obra s'acompanya d'un important aparat il·lustratiu, de finalitats didàctiques.

D'aquesta obra a finals del s. XIX se'n conservava una còpia datada l'any 1544 en una col·lecció particular gironina, que fou extensament descrita el 1886. Des de llavors se'n desconeix la localització. En aquesta còpia, almenys, l'obra no té títol; li n'assignem un a partir de les primeres paraules del pròleg. Segons aquesta primera i única descripció, l'obra té el següent contingut hipiàtric i hipològic:

► Pròleg de l'autor (1 f.). Editat per Viñas 1886: 143.
► 1a part (uns 20 ff.). És un receptari de menescalia que conté també un cert nombre d'eixarms. Viñas 1886 diu que ocupa uns 40 folis, però deu ser una confusió per pàgines. En publica aquests extrets (pp. 144-146): (1) «Exarm per a cucas provat e apropiatíssim per a qualsevulla bèstia que·n tinga», (2) «Exarm apropiat y aprovat per cualsevulla torsó que sia», (3) «Exarm per enclavadura de cavall», (4) «Exarm per a cavall desferrat», (5) «Exarm apropiat e aprobat per strangulo», (6) «Per a mos de ca rabiós», (7) «Per lamparons», (8) «Exarm», (9) «Exarm per a tota manera de torçó», (10) «Per bèstia qui age perduda la ferradura y no·s gost la mà y peu fins la poguer farrar», i (11) «Cura per a sagnia desdenyada». El núm. 11 no és un eixarm. En els altres, les frases del conjur solen ser en llatí i, alguna (núm. 1), en castellà. Els núm. 3 i 10 tenen el mateix contingut que l'Anònim, Eixarm per a l'enclavadura (ACSG Cervera 306).
► 2a part (109 ff.). Dedicada a la fisiologia del cavall. Descriu gràficament, en 109 làmines a pàgina sencera, els frens (“enfrenaments”) necessaris per corregir tota mena de vicis o satisfer l'exigència de la condició de l'animal. Cada làmina s'acompanya amb la descripció corresponent, indicant a quin cavall convé cada fre. Els dibuixos ofereixen un gran detallisme.
► 3a part (1 f.). «Memorial per què vénen los mals als cavalls». Assenyala breument (dues pàgines) les causes d'algunes malalties que afecten els cavalls.
► 4a part (1 f.). «La forma y manera que deu tenir y servar un cavalerís de rey o príncep o fil de rey o gran senyor qui tindrà sinconta o cent cavalls en huna o dos cavallarisas o en moltes». Conté indicacions sobre la dieta dels cavalls, la seva higiene i la de les quadres (una pàgina i mitja).
► 5a part (20 ff.). Classificació sistemàtica dels cavalls segons el color del pèl, amb les qualitats corresponents, indicant quins dels frens descrits abans convenen a cadascun. Conté 19 dibuixos en color a pàgina sencera que representen cadascun dels pelatges dels cavalls, elaborats a partir d'un patró únic, i acompanyats de la seva nomenclatura (Viñas 1886: 147 n'edita la llista). Al final d'aquesta part hi ha el dibuix d'un cavall en el qual s'indiquen les venes de l'animal amb els seus corresponents noms.
► 6a part (7 ff.). «L'orda que deu tenir lo cavaller per concertar un cavall en la boca». Conté les regles fonamentals per conèixer les qualitats del cavall i la forma de tractar-lo i muntar-lo. Editada per Viñas 1886: 147-149, segons el qual ocupa 'poques pàgines' (7 folis són els que resten fins als 160). Al final hi ha el colofó de la còpia, editat per Viñas 1886: 149.
► Apèndix (1 f.). Una il·lustració astrològica en color, habitual en aquestes obres (a la darrera pàgina). Viñas 1886: 149 la descriu, però la confon amb l'escut heràldic de l'autor o del copista. Segons aquesta descripció, representa un quadrant amb 20 compartiments o graus numerats, que a dins té una darga amb tres estrelles blanques sobre fons vermell, i fora del qual hi ha el sol, la lluna i dues estrelles amb una fletxa cadascuna que simbolitzen els punts cardinals.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).