MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2587 (20 / April / 2025)

Rusio, Lorenzo (fl. 1301 – 1307). Liber marescalcie equorum

Aquesta obra té:

Traducció: Rusio, Lorenzo (fl. 1301 – 1307). Traité des chevaux [Francès]

Publicació de la fitxa: 2012-05-24
Darrera modificació: 2024-06-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Rusio, Lorenzo (fl. 1301 – 1307)
Títol regularitzat:Liber marescalcie equorum
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1301 - 1307
Lloc:Roma?
Notes sobre la datació:Dedicat al cardenal Napoleone Orsini, del qual aquest 'menescal de Roma' era 'familiar'. Orsini era cardenal des de 1288, però Rusio esmenta a l'obra una epizoòtia esdevinguda a l'àrea de Roma el 1301 en la qual va perdre més de 50 cavalls (cap. 166) i el seu patró va abandonar Itàlia el 1307. La crítica assumeix que redactaria l'obra a Roma, entre aquella experiència epidèmica de 1301 i l'estada del cardenal Orsini a la ciutat (1306-1307), però no n'hi ha proves. Formant part de la casa del cardenal, el devia seguir arreu, també a Avinyó. És cert, però, que el contacte del cardenal amb l'activitat militar va ser molt intens durant les seves legacions a Itàlia.
Bibliografia sobre la datació:Trolli 1990, pp. 69-70; Aurigemma 1998, pp. 15-16
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Veterinària - Menescalia

Contingut

Altres persones relacionades

Dedicatari:Orsini, Napoleone (1263 – 1342)

Bibliografia

Edicions:Rusio (1867), La Mascalcia di Lorenzo Rusio ... - text llatí i una traducció italiana
Schnier (1937), Die Pferdeheilkunde des ...
Bibliografia:Narducci (1892), "Il trattato di Lorenzo Rusio ..."
Monaci (1893), "Sul codice Angelico V. 3.14 ..."
Braun (1914-1922), "Della Mascalcia di Lorenzo ..."
Poulle-Drieux (1966), "L'hippiatrie dans l'Occident ...", pp. 40-42, amb la bibl. anterior
Trolli (1990), Studi su antichi trattati di ..., esp. pp. 69-80 (autor, obra, adaptació it. de Bonifaci de Calàbria, lèxic) i 174-175 (mss. en llatí i it.)
Aurigemma (1998), La Mascalcia di Lorenzo Rusio ... (ed. d'una traducció italiana)
SALVIt, Carlo Marzano, 2007 (trad. it. de fra Antonio da Barletta, s. XIV-XV)
Pagano (2018), "Lorenzo Rusio e la cultura ..."

Text digital

Text complet:MS. Pierpont Morgan Library, 735, Pul·la?, s. XV-in (Livro de la menescalcia de li cavalli, en italià, il·lustrat)

Observacions

Es fonamenta les obres anteriors de Giordano Ruffo de Calàbria, Liber de medicina equorum, Teodoric Borgognoni, Practica equorum i d'un mestre Mauro mal identificat, a les quals afegeix la pròpia experiència pràctica (visible en particular a les descripcions de símptomes i cures). Hi destaca la riquesa terminològica. L'obra representa la culminació del procés iniciat per les seves fonts d'inscriure la menescalia (abans d'aquestes obres no més que una disciplina empírica) en la doctrina mèdica.

Parcialment traduït al català a Manuel Díez, Llibre de la menescalia.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).