MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2584 (20 / April / 2025)

Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Libru di la maniscalchia di li cavalli. Adaptador: Spatafora, Bartolomeo (fl. 1368)

Aquesta obra és:

Adaptació de: Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256). Liber de medicina equorum

Publicació de la fitxa: 2017-07-24
Darrera modificació: 2017-07-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256)
Títol regularitzat:Libru di la maniscalchia di li cavalli
Adaptador:Spatafora, Bartolomeo (fl. 1368)
Llengua:Italià
Data:expressa - 1368
Lloc:Sicília (Messina?)
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de menescalia
Matèries:Veterinària - Menescalia

Contingut

Altres persones relacionades

Comitent:Cruïlles, Joan de (m. 1423)

Sinopsi

Sinopsi:Adaptació en sicilià de l'obra de Giordano Ruffo.
Públic/intenció:Elaborada a instància del noble sicilià d'origen català Joan de Cruïlles.
Públic/intenció:Nobles

Bibliografia

Bibliografia:De Gregorio (1904), "Notizia di un tratatto di ..."
De Gregorio (1905), "Il Codice Cruyllis-Spatafora in ..."
Palma (1924), "Per un trattato di mascalcia in ..."
Rapisarda (2000), "Piccolo repertorio bibliografico ...", p. 478
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 147

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).