MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2563 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Repetitio super aphorismo Hippocratis «Vita brevis»

Aquesta obra té:

Adaptació: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). De circumspectione medicorum

Adaptació: Pseudo-Arnau de Vilanova; Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Tabula super Vita brevis

Adaptació: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Qui a multis temporibus (inc.)

Adaptació: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Tabula eorum que medicus habet

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2015-11-11
Bases de dades:Arnau

Descripció

Estat:parcial

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Repetitio super aphorismo Hippocratis «Vita brevis»
Altres títols:Repetitio super canone «Vita brevis»
Repetitio super «Vita brevis»
Reportatio super canone «Vita brevis»
Llengua:Llatí
Data:expressa - 1301
Gènere:Comentari
Matèries:Medicina - Ètica i etiqueta mèdiques

Contingut

Íncipit

Íncipit del pròleg:Vita brevis, ars longa. Tempus autem acutum
Íncipit text:Perfecta expositio cuiuslibet amphorismi et universaliter etiam cuiuslibet documenti consistit in tribus

Èxplicit

Èxplicit del text:ne corpus patientis inde ledatur animus perturbetur. Et hec de expositione istius aphorismi dicta sufficiunt.

Sinopsi

Sinopsi:Tractat deontològic. Repetitio super Vita brevis (1301): el primer aforisme d'Hipòcrates, que comença Ars longa, vita brevis ("L'art és llarg, la vida breu"), tan sols és de punt de partença a una exposició personal per defensar que l'experiència mèdica ha de ser contrastada amb la raó i les autoritats perquè hom pugui incrementar els coneixements rebuts amb els resultats de la seva pròpia recerca. Té tots els trets de ser una sèrie de lliçons recollides, sense una revisió final, per un anònim redactor que s'autoanomena ego scriptor. Va circular en castellà.
Públic/intenció:Estudiants de medicina

Transmissió

Manuscrits:Breslau [Wrocław] - Biblioteka Uniwersytecka - III.Q.4
Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 14245 - 13v–38v
Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 –
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 –
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 –
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 –
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 –
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 –
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 –
Atestacions documentals:València - ACV - Pergamins – núm. O.7430 – 30 juliol 1318 – ítem 7

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2014), Expositio super aphorismo ..., pp. 103-333 - completa
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 140
McVaugh (1998), "Commenting on Aphorisms 1.1 ..."
Salmón (2012), "The physician as cure in medical ..."
McVaugh (2011), "Ars longa"
McVaugh (1997), "Bedside manners in the Middle ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).