MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2559 (22 / November / 2024)

Cofó de Salern (fl. ss. XI-XII). Anatomia porci

Aquesta obra té:

Traducció: Cofó de Salern (fl. ss. XI-XII). Llibre dels membres del cos de l'home [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2012-06-04
Darrera modificació: 2023-09-21
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Cofó de Salern (fl. ss. XI-XII)
Títol regularitzat:Anatomia porci
Altres títols:Anatomia porci Cophonis
Anatomia parva Galieni
Primera demostració anatòmica salernitana
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1085
Lloc:Salern
Notes sobre la datació:Frampton 2008. Altres datacions: c. 1110-1120.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Quoniam interiorum membrorum corporis humani compositiones omnio eran ignotae, placuit veteribus medicis et maxime Galeno ut per anaomiam brutorum animalium interiorum membrorum positiones manifestarentur...»

Bibliografia

Edicions:De Renzi (1852-1859), Collectio Salernitana, ossia ..., vol. 2, pp. 382-390
Benedict (1920), Die Demonstratio anatomica ...
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 48-53
Bibliografia:Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 1, p. 770 i vol. 2.2, pp. 237-238
Creutz (1938-1941), "Der Magister Copho und seine ..."
Thorndike - Kibre (1963), A Catalogue of Incipits of ..., col. 1282
O'Neill (1970), "Another look at the Anatomia ..."
Frampton (2008), Embodiments of Will: Anatomical ..., pp. 348-349
Corradini Bozzi (2006), "Due testimoni occitanici ..."
Corradini (2012), "La letteratura medica medievale ...", pp. 159-161
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., p. 78

Observacions

L'anomenada "primera demostració anatòmica salernitana" (Corner 1927) constitueix una breu però acurada síntesi dels coneixements anatòmics galenoaràbics. Tot i amb això, alguns autors discuteixen si la presència de l'arabisme a l'obra és prou intensa per situar-la abans o després de l'activitat traductora de Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099). Inclou breus descripcions dels diferents òrgans fetes a partir de l'observació de l'anatomia del porc, l'animal anatòmicament més pròxim a l'ésser humà, s'ha dit que amb finalitats didàctiques (O'Neill 1970). En aquest sentit, ofereix la primera descripció directa, feta a partir de l'observació, d'una dissecció anatòmica des de l'Antiguitat. També va circular atribuïda falsament a Galè (pseudo). Se'n conserva una traducció occitana (Corradini 2006 i 2012).

Nova edició en preparació a cura de Romana Martorelli Vico per a la col·lecció Edizione Nazionale «La Scuola Medica Salernitana» (SISMEL - Edizioni del Galluzzo).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).