MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2558 (23 / November / 2024)

Maur de Salern (c. 1130 – 1214). Regles de la sagnia [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Maur de Salern (c. 1130 – 1214). Liber de flebotomia [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2015-08-09
Darrera modificació: 2015-08-09
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Maur de Salern (c. 1130 – 1214)
Títol regularitzat:Regles de la sagnia
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat de flebotomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Ricardus».
Íncipit text:«Sagnia és dreta incisió de vena. E primerament sagnam el cap .XX. venes, ço és, .II. artèries detràs les orelles...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Si no ho pot soferir en .Iª. vegada, fe-u a cap de .VI. ho de .VIII. dies, ho d'un mes; e no·n tirages gran quantitat, que no és maestria».

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):		«Ricardus. — Sagnia és dreta incisió de vena. E primerament sagnam e·l cap .XX. venes, ço és, .II. artèries detràs les orelles, e .II. sobre les orelles, e altres .II. costa los ulls, e .IIII. sobre lo toç, e .Iª. en migx del front, e .II. derrere el toç, per les malalties del cap; ítem, .IIII. dits costa les oreylles; ítem, d'amdues les temples .II., per raó d'umors com corren als ulls; ítem, .II. sots la lengua, per raó de reuma de les gayines e per mal de boca e de dens; ítem, aquella del front sagnam per dolor de cap e per fremerer?; ítem, ne sagnam del coll .II., per meselia e per humor del cap e dels ulls. Ítem, ne sagnam el braç .IIII., la .Iª. del cap la pus alta per totes malalties del cap e dels ulls; ítem, aquella del mig, e és dita basílica, sagnam per les malalties del leu e per altres malalties de pits e de tot lo cors e per febres; ítem, la jusana és del fetge e sagnem per les malalties del fetge e del ventreyll. Ítem, en la mà ne sagnam .II., la .Iª. prop lo polce, per les malalties del leu, e l'altra pres del dit manovell, per les malalties de la melssa. Ítem, en la mà dreta .II., .Iª. prop lo polce per malalties del cap, altra prop lo dit manovell per malaltia del fetge. Ítem, enfre la cuxa, el peu e la cama ne sagnam .XIIII. venes per malalties de ronyons e de vexiga, e per la mare, e per athetica. Primerament, obrim .II. venes que són en les sofrages dels genolls per la mare a buidar, e de les cames atres .II.; ítem, del taló a defora .IIII.; ítem, sobre lo polce del peu .II.; ítem, costa los dits dels peus .II., per dolor de la vexiga; ítem, de part dintre del taló atres .II. Ítem, dien alcuns que de .XL. venes que·s sagnen del cors, obrim per diverses malalties exceptat .II., que són .IIII. dits sobre el genoll, que si·s sagnaven en morrie lo pacient. Ítem, deus trer sanc més en .Iª. edat que en altra, e més d'ivern que d'estiu; el millor temps per sagnar és verà. Ítem, segons la color, si és negra e cremada e vert e blava; d'aquesta deus més trer. Si no ho pot soferir en .Iª. vegada, fe-u a cap de .VI. ho de .VIII. dies, ho d'un mes; e no·n tirages gran quantitat, que no és maestria».

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2)

Sinopsi

Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Lat. - 6906 - B - f. 190v

Bibliografia

Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 137

Observacions

La traducció catalana sembla que fou feta a partir de la versió breu (vegeu fitxa de l'original llatí), que circulà a nom de Maur de Salern, anomenat el 'segon Galè salernità', de Ricard l'Anglès i altres autors.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València