MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2557 (23 / November / 2024)

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Llibre de flebotomia [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Liber de flebotomia (De conservatione vite humane, I) [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Llibre de flebotomia (hebreu) [Hebreu]. Traductor: Jucef ben Jafudà ha-Sefaradí (fl. s. XIV-2)

Publicació de la fitxa: 2015-08-04
Darrera modificació: 2015-11-22
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)
Títol regularitzat:Llibre de flebotomia
Altres títols:Obra de la sangnia
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1378
Notes sobre la datació:Data de la traducció hebrea que en podria derivar.
Transmès per un ms. datable en el s. XV.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Tractat de flebotomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Invocació:«En nom de Déu sia e da madona santa Maria, governadora e advocadora de tota Crestiandat. Tu, qui ets mare del Salvador eternall, vulles il·luminar l'enteniment a mi en aquesta obra de la sangnia de la qual son estat preguat de ordenar...»

Sinopsi

Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Saragossa [Zaragoza] - BCZ - Manuscritos - 1292 - 23 ff.

Bibliografia

Bibliografia:March (1920-1922 [=1925]), "Còdexs catalans i altres llibres ...", p. 363
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 204
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7195
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 137

Observacions

Des del catàleg de March 1920-1922 el ms. no s'ha pogut tornar a localitzar a la BCZ, on tots canviaren de signatura. S'ha suggerit que podria haver estat víctima de l'espoli patit per aquesta biblioteca durant els anys 1940-1960 (més informació a la fitxa del ms.).

L'obra ocupa 23 ff. al ms. March només en proporcionà el fragment de text que se'n reprodueix aquí, que deu correspondre a la invocació inicial o bé al principi d'un pròleg. Segurament és traducció d'una obra llatina que no és fàcil d'identificar sense tenir l'íncipit del text. El model de llengua no sembla gaire antic, tot i que la petitesa del fragment no permet afirmar res.

La identificació és, naturalment, una proposta provisional. Es fonamenta en l'existència d'una traducció hebrea feta a partir del català a Castelló d'Empúries l'any 1378 o 1379, que es conserva en mitja dotzena de mss. en els quals té una llargada similar, i en el fet que no es coneix, per ara, cap altra traducció catalana d'obres d'aquest gènere sense identificar fora d'aquesta.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).