MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2528 (12 / maig / 2024)

Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286). Cirurgia [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286). Chirurgia magna [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2012-05-07
Darrera modificació: 2018-04-23
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286)
Títol regularitzat:Cirurgia
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - 1300 - 1325
Lloc:València?
Notes sobre la datació:L'atestació documental explícita més antiga que s'ha pogut localitzar és a l'inventari de béns del mercader de Barcelona Guillem de Cabanyelles (1423). Una atestació documental anterior (1399), que no és explícita, remet a València. El fragment conservat confirmaria aquest origen («armeles», 'ametlles') i la datació del ms. (segon quart del s. XIV) n'indicaria una datació anterior, verificable en la presència al fragment de la scripta librària primitiva del català, que c. 1320-1330 fou substituïda per la moderna.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de cirurgia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Consistència:completa
Conservació:fragmentària

Íncipit

Rúbrica inicial:«Açí comença la Cirurgia de maestre Bru, ço és, lo compendi seu... » [ms. Santes Creus]
«Bru de Longobugen. ... » [1506]
Íncipit del pròleg:«O Andreu Làtzer de Pàdua, tu m'as feta petició e demande que componés .I. libre de la operació manual de medicina, pus breu e pus ubert que jo haja compost, e jatsesia jo agués a trebalar per altres obres no é pas açò volgut alargar... Reeb, dons, oh Làtzer...» [ms. Santes Creus]
«Pregat m'as ja ha lonch temps, Andreu Viçens... » [1423]
«Pregat m'as ja ha gran temps... » [1464]
«Pregat m'as... » [1506]
«Pregat m'as ya ha lonch temps... » [1530]
Font:Ms. de Santes Creus (rúbrica) i inventaris de béns d'aquests anys.

Èxplicit

Colofó:«... Déus totpoderós t'esperit en la sua gràcia e·t duga en la millior via. Amén» [1423]
«... Déus totpoderós t'espir en la sua gràcia e te aduga a la millor via. Amén» [1464]
Font:Inventaris de béns d'aquests anys.

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Dedicatari:Vicenza, Andrea da (fl. s. XIII) {de l'obra original}

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu la fitxa de l'obra original.
Públic/intenció:Metges extrauniversitaris (cirurgians i barbers).
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Santes Creus - Bibl. Santes Creus - [Villanueva 611]
Fragmentària - Florència [Firenze] - BNCF - Manoscritti: Palat. - 1052 - ff. 8v-9r
Atestacions documentals:
  1. València - ARV - Registres notarials – reg. 2643 – 24 març 1399 – ítem 1
  2. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.5, s. núm. – 7 desembre 1423 – ítem 14
  3. València - ACCV - Protocols notarials – vol. 26040, s. f. – 12 abril 1428 – ítem 7
  4. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.11, s. núm. – 22 febrer 1464 – ítem 5 [47]
  5. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 241/***, 16-XI-1506 – 16 novembre 1506 – ítem 2
  6. Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 301/109?, 5-III-1530 – 5 març 1530 – ítem 9
Observacions:El fragment es conserva a l'Anònim, Receptari de Florència I (BNCF Palat. 1052), un receptari domèstic elaborat en el segon quart del s. XIV per un eclesiàstic anònim, potser valencià, relacionat amb Sardenya. En demostraria una ràpida recepció fora de l'àmbit dels metges extrauniversitaris, en el qual es devia produir la traducció en les primeres dècades del s. XIV i molt probablement a València.

Bibliografia

Edicions:Ramello (1994), "Una raccolta di ricette in antica ...", p. 125 - fragmentària - Núm. 36-38 de l'edició (=núm. 36-37).
Bibliografia:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 20, pp. 125-126
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., p. 124
Morel-Fatio (1897), "Katalanische Litteratur", p. 112
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., doc. 245, núm. 2 [1506]
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., doc. 403, núm. 9 [1530]
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., doc. 52, núm. 12 [1423]
Cifuentes i Comamala (2000), "La promoció intel·lectual i ...", p. 446 [1464]
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 128

Observacions

Se'n conserva un fragment del llibre II, cap. 3 (De passionibus labiorum, oris et gutturis), rúbr. 1 (De scissuris labiorum) i 2 (De ulceratione et putrefactione gingivarum et carne addita), encara que a la darrera rúbrica s'exclou la part final, sobre les protuberàncies a les genives (a l'ed. Venècia, 1499, ff. 87rb-87va). Ramello 1994 no va identificar aquest fragment a l'editar-lo. Identificat per L. Cifuentes (15-X-2015).

L'expressió «compendi» a la rúbrica inicial del ms. de Santes Creus identifica el gènere al qual pertany l'obra (compendium o practica). No sembla que la Chirurgia parva del mateix autor s'arribés a traduir al català.

El fragment conservat conté restes de la scripta librària primitiva del català: manteniment de -n final caduca («esdevén», «abstercion», «hulceracion», «ven», «san»), inestabilitat del grup final -nt («davan»), oclusiva velar final en -c («adoncs», «loc», «sanc», «»sancnia), vacil·lació en les sibil·lants («arzura», «sissura», «escorza», «cauteriçeja»), i solucions arcaiques i dialectals («armeles», «rael», «àer», «humeditat», «malgranes», «logar», «estrò»).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).