Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286). Chirurgia magna
Aquesta obra té:
Traducció: Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286). Cirurgia [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2012-05-07
Darrera modificació: 2024-04-23 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Longobucco, Bru de (c. 1200 – c. 1286) |
| Títol regularitzat: | Chirurgia magna |
| Altres títols: | Cyrurgia magna |
| Llengua: | Llatí |
| Data: | expressa - 1253 |
| Lloc: | Pàdua |
| Notes sobre la datació: | Acabada al gener de 1253, durant l'estada de l'autor a Pàdua, i potser al si de l'Estudi de medicina, on probablement ensenyà. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de cirurgia |
| Matèries: | Medicina - Cirurgia i anatomia |
| Contingut |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «Incipit Cyrurgia magna Bruni Longoburgensis». |
| Taula de capítols: | Al principi de cada llibre. |
| Íncipit del pròleg: | «Rogasti me iam est diu, Andrea Vincentine, venerabilis amice, mi quod tibi brevi et aperto sermone in medicamine cyrurgie librum describerem collectum et excerptum ex dictis gloriosissimi Galieni, Avicenne, Almansoris, Albucasis et Haliabbas necnon et aliorum peritorum veterum...» |
| Íncipit text: | «Postquam posuimus, amice, sufficienter prohemium, consequenter etiam cum auxilio Dei, accedamus ad propositum principale... » [lib. I, cap. 1] |
| Font: | Ed. Venècia, 1499. |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | «... ac ipsorum operationem noluerunt medici propter indecentiam exercere sed illas barberiorum in manibus reliquerunt». |
| Èxplicit del text: | «... Capitulum .XX. De spasmo superveniente vulneri. — ... Et inter dentes eius lignum aliquod locetur ne cum motus involuntarius supervenerit dentium constrictione lingua ledatur et custodiatur ne frigus eum capiat et accidant sibi peiora prioribus. Benedictus Deus et sancti. Amen». |
| Colofó: | «Anno ab incarnatione Domini .M.CC.LII., mense januarii, inditione .X., apud civitatem Padue, in loco Sancti Pauli, ego, Brunus, gente Calaber, patria Longoburgensis, sub spe divini favoris, per omnia vestigia veterum sapientum perscrutans huic operi debitum finem imposui [...] Deus omnipotens inspiret tibi gratiam suam teque ad cognitionem viam melioris perducat. Amen». |
| Font: | Ed. Venècia, 1499. |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Altres persones relacionades |
| Dedicatari: | Vicenza, Andrea da (fl. s. XIII) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Aquest tractat és una de les primeres obres de la 'nova cirurgia' produïda a les escoles mèdiques del nord d'Itàlia durant la segona meitat del segle XIII, que fusionaven tècnica i experiència quirúrgica amb doctrina mèdica galènica. Aquesta darrera procedia sobretot del De ingenio sanitatis de Galè i del Canon d'Avicenna, però també, en el cas de Bru, d'Albucasis, Rasís, Alí Abbàs, Joannici, Constantí l'Africà, etc. L'obra de Bru tingué una gran influència sobre la de Teodoric Borgognoni, d'un contingut més ambiciós, i que encara subratllà més aquest caràcter. L'obra, dedicada a un "amic" i potser deixeble de l'autor, Andrea da Vicenza, consta de dos llibres, de 20 capítols cadascun: el primer constitueix una cirurgia general —encara que també s'hi tracta de les úlceres, les fístoles, el càncer, les fractures i les luxacions—, mentre que el segon és una patologia quirúrgica, amb capítols sobre diverses afeccions de cada membre del cos que requereixen cirurgia. |
| Públic/intenció: | Metges. |
| Públic/intenció: | Metges |
| Transmissió |
| Observacions: | Manuscrits il·lustrats:
* Montpeller, Bibliothèque interuniversitaire, Section Médecine, H 89bis  (s. XIV-in, en llatí) |
| Bibliografia |
| Edicions: | Hall (1957), The Cyrurgia magna of Brunus ... |
| Catàlegs i repertoris: | Gurlt (1898), Geschichte der Chirurgie und ..., vol. 1, pp. 725-740
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, pp. 1077-1078
Pispisa (1972), "Bruno da Longobucco" (recull la bibliografia més antiga)
Keil (1978), "Bruno von Longoburgo" (biografia i trad. al.) |
| Bibliografia: | Tabanelli (1970), Bruno da Longoburgo, un chirurgo ... (amb una llista de mss.)
De Renzi (1852-1859), Collectio Salernitana, ossia ..., vol. 1, pp. 323-328
Hernández Morejón (1842-1852), Historia bibliográfica de la ..., vol. 1, p. 104 (trad. hebr.)
Steinschneider (1893), Die hebraeischen Übersetzungen ..., p. 788 (trad. hebr.)
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, pp. 886-887 (trad. hebr.)
Russo (1962), Medici e veterinari calabresi ..., pp. 62-70 (amb una llista de mss. a les pp. 64-70)
Pesenti (1989), "Arti e medicina: la formazione ...", pp. 165, 168, 170, 174-175
Adorisio (2006), I codici di Bruno da Longobucco ...
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., en part. pp. 25-27
Sivo (2008), "La cultura latina nella Calabria ...", p. 20
Bos (2011-2018), Novel Medical and General Hebrew ..., vol. 1, pp. 9-46 (lèxic primera trad. hebrea)
Sosnowski (2018), "Bruno di Longobucco nell'Ital ..." (recepció en it.)
Ventura (2019), "I volgarizzamenti ..." (trad. it.)
Ventura (2020), La Chirurgia Magna di Bruno da ... (ed. trad. it. septentrional) |
| Text digital |
| Text complet: | Venècia, Andrea Torresano, 1499
Venècia, Bernardino Vitali, 1519
Venècia, Apud Iuntas, 1546 |
| Observacions |
| Conté un important pròleg en el qual, a més de la dedicatòria, Bruno teoritza sobre els pressupòsits de la 'nova cirurgia'. Hi reprodueix els termes de la Isagoge de Joannici («chirurgia duplex aut in carne aut in osse»), text central de l'Articella, corpus en el qual es fonamenta. En el pròleg, segurament pensat per al seu "amic" / deixeble, insisteix en la necessitat de la «doctrina», entesa com a saber especialitzat, fonamentat en «auctores» i «traditio», que ha de ser transmès pel mestre al deixeble mitjançant la «facilitas» i la «brevitas». Per a aprendre cirurgia no n'hi ha prou amb l'exemple operatiu de l'expert, com havien defensat abans Constantí l'Africà i Roger, sinó que cal també una formació culta («Sint etiam viri litterati —diu dels cirurgians— aut ab eo qui novit litteras adminus artem addiscant, vix nam aliquem absque litteris hanc artem comprehendere puto»). L'obra va ser, efectivament, prescrita com a text curricular a l'Estudi de Bolonya el 1405, però la tradició manuscrita prova que ja s'hi deiva emprar des de bon començament (Pesenti 1989; Sivo 2008).
Aquest tractat tingué una gran difusió durant tota la baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement, gràcies al seu caràcter concís i, també, a les traduccions vulgars i a l'hebreu que se'n feren. Ara per ara, de les primeres se'n coneixen a l'italià, l'occità, el català, el francès i l'alemany. En hebreu, s'han identificat dues traduccions: una (Sefer kerikut o Sefer zirugiah) a càrrec del veronès Hillel ben Samuel (c. 1220 – c. 1295), contemporani de l'autor, i que també traduí a l'hebreu el comentari d'Alí ibn Ridwan al Tegni de Galè; i l'altra, elaborada per Jacob ben Jehuda ben Castel, d'Alcalá de Henares, ja en el tombant del s. XV al XVI (Hernández Morejón 1842-1852; Steinschneider 1898; Sarton 1927-1948).
Impresa a les col·leccions quirúrgiques venecianes (a partir de la segona, de 1498, i en totes les següents, dels anys 1499, 1513, 1519 i 1546).
Bru de Longobucco també fou autor d'una Chirurgia parva (o Chirurgia minor), un abreujament pràctic de la seva obra major escrit a instància d'un altre "amic", Lazzaro de Pàdua, dividit en 23 capítols, i que s'imprimí juntament amb la Chirurgia magna. |
|
