MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2518 (23 / November / 2024)

Verí, Bartomeu de (fl. 1456 – 1502). Receptari de Bartomeu de Verí

Publicació de la fitxa: 2014-01-15
Darrera modificació: 2023-10-02
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Verí, Bartomeu de (fl. 1456 – 1502)
Títol regularitzat:Receptari de Bartomeu de Verí
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XV-2
Lloc:Mallorca
Notes sobre la datació:Datació del ms. conservat (c. 1469-1502).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic domèstic
Matèries:Medicina - Farmacologia
Medicina - Pesta i altres malalties
Medicina - Oftalmologia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Recepta per a curar tísichs e ètichs»; (2) «Altra medecina molt singular per a mal de pits e a persones asmàtiques e per tos secha»; (3) «Medecina per fer cessar lo vòmit»; (4) «Per persona qui no pot dormir»; (5) «Ungüent de ronya molt bo e sens perill»; (6) «Medicina contra peste per a persones robustes»; (7) «Altra medicina contra peste per persones delicades»; (8) «Medicina preservetiva de peste»; (9) «Medicina per a mal de pedra en los ronyons o en la vexiga rompent aquella e trahent-la per urina»; (10) «Electuarium conferens illi qui patitur descensum aque ad occulos»; (11) «Collirium ad descensum aque ad occulos quod desiccat ipsos»; (12) «Pulvis pro reparatione visus et confortatione cerebri secundum magistrum de Sancta Sophia»; (13) «Contra morbum caducum»; (14) «Contra scrofulas»; (15) «Medicamen pro illis qui habent boccium sive gavax in guture»; (16) «Emplastrum sive unguentum pro tibia consolidanda et pro raspatura cum unguibus: et fuit ducis Johannis»; (17) «Per fer haver bon part»; (18) «Per haver molta let»; (19) «A diminuir la llet e totalment tolre-la sens lesió»; (20) «Ex libro Aristotelis De secretis secretorum»; (21) «Ex eodem libro»; (22) «Ex eodem libro»; (23) «Ex libro .XXIIº. Animalium Alberti Magni»; (24) «Pulvis laxativus contra reuma (Rocabertí)»; (25) «Pulvis contra reuma ad comendendum quotidie»; (27) «Recepta per curar de ronya dada per lo mongo de cartoxa»; i (28) «Recepta del bany o levamenta».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Jassa, María de (fl. 1469)
Santasofia, Marsilio (c. 1338 – 1405)
Joan II el Sense Fe (1398 – 1479)
Aristòtil (pseudo)
Albert el Gran (c. 1200 – 1280)
Rocabertí, Jofre (VII) de (c. 1420 – 1479)
Anònim (monjo de cartoixa) (fl. s. XV ex.)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari terapèutic (domèstic) compilat pel seu autor a partir de diverses fonts i copiat per ell mateix, en un llibre d'administració del seu ofici, per al seu ús.
Públic/intenció:El jurista Bartomeu de Verí i la seva família.
Públic/intenció:Burgesos
Juristes
Profans
Usuari

Transmissió

Manuscrits:Palma [Ciutat de Mallorca] - ADM - MSL 298 - ff. 2r-5v

Bibliografia

Edicions:Moll (1982), "Sorpreses i problemes d'un ...", p. 326 - fragmentària - Recepta núm. 1.
Tomàs Monserrat - Coll Tomàs (1982), "El recetario medieval de Bartomeu ...", pp. 85-91
Bibliografia:Rodríguez Tejerina (1981-1986), Historia de la medicina en ..., vol. 1, pp. 112-113 (nom del recopilador i data incorrectes)
García Ballester (1988), La medicina a la València ..., p. 99, nota
Contreras Mas (2006), "L'apotecaria medieval a Mallorca ...", pp. 228-231
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 120
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."

Observacions

Col·lecció de receptes recollides per Bartomeu de Verí. Estan escrites majoritàriament en català; només les receptes núm. 13-25 són totalment en llatí.

En ocasions n'indica la procedència o la manera com les obtingué. Així, les receptes núm. 1-5 li foren proporcionades per María de Jassa, muller d'Alfonso de Heredia, de Saragossa, «la qual ab açò curà si mateixa e molts altres» (de la núm. 1, datada l'any 1469). La núm. 12 és del «magister de Sancta Sophia», un metge d'aquesta nissaga, potser el més famós, Marsilio di Santa Sofia, o el seu nebot Galeazzo, autor d'un antidotari. La núm. 16 es diu que «fuit ducis Johannis», probablement el duc Joan de Montblanc, després Joan II d'Aragó. Les núm. 20-22 són extretes del Secretum secretorum pseudoaristotèlic, que també circulà en català. La núm. 23, del De animalibus d'Albert el Gran. La núm. 24, que no diu si és per a persones o animals, és atribuïda a un «Rocabertí», i potser prové de l'obra de Jofre (VII) de Rocabertí, Llibre de cetreria (escrit c. 1465-1473), tot i reportar-la en llatí. I la núm. 26, a un monjo de la cartoixa, segurament la de Valldemossa, a Mallorca.

La núm. 20 és per a netejar les dents, purificar l'alè, assecar la llengua, clarificar la veu i fer venir gana. La núm. 21, per a purgar les superfluïtats del cos. La núm. 22, per a conservar la memòria, i per a prevenir les quartanes i l'enverinament. La núm. 23, per a matar puces, i per a guarir la fístula.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).