MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2516 (22 / November / 2024)

Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417). Regimen de pestilentia

Publicació de la fitxa: 2013-01-26
Darrera modificació: 2024-10-31
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417)
Títol regularitzat:Regimen de pestilentia
Altres títols:«De pestilentia»
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - c. 1403-1406
Lloc:Girona
Notes sobre la datació:Patllari Serradell s'instal·là a Girona el 1403. El seu text apareix consignat a l'inventari de la biblioteca del bisbe Berenguer d'Anglesola fet el 1406.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Consilium
Dieta
Tractat de pesta
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Altres persones relacionades

Posseïdor:Anglesola, Berenguer d' (m. 1408)

Sinopsi

Sinopsi:Regiment de pesta o potser, més aviat, dieta o consilium personalitzats sobre la pesta i altres qüestions de salut, prescrit pel metge de Girona Patllari Serradell al cardenal Berenguer d'Anglesola, bisbe de Girona.
Públic/intenció:El bisbe de Girona
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Atestacions documentals:Girona - ADG - Processos – C-*** – 15 març 1406 – ítem 38

Bibliografia

Bibliografia:Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ...", p. 246 (p. 81 de la reimpr.), núm. 38
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 60
Batlle i Prats (1981), "Notícia sobre Pal·ladi ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 107

Observacions

El cardenal Berenguer d'Anglesola, bisbe de Girona, posseïa, el 1406, un plec de sis folis, escrit en lletra cursiva pel metge Patllari Serradell, que tractava sobre la pesta i altres matèries (Batlle 1932: 246, núm. 38).

Cardoner (1973: 53) i Batlle (1981) van deduir que el text havia de ser un tractat de pesta desconegut i perdut, escrit en llatí per aquest metge de Girona. Del fet que en el núm. 11 del mateix inventari d'Anglesola (Compendi historial) fos l'únic cas en què el notari explicità que l'obra estava escrita «in romancio», Batlle (1932) en deduí que tots els altres llibres havien d'estar escrits en llatí (cosa que no sol ser necessàriament certa als inventaris). En el cas d'aquest suposat regiment de pestilència, Cardoner (1973) el seguí acríticament. Tanmateix, el fet que aquest gènere circulés sovint en vulgar i que s'hagi pogut documentar l'autor entre els dirigents del municipi de Girona (institucions que també encomanaren la redacció de textos d'aquest gènere), permet, almenys, posar en dubte la deducció inicial de Batlle.

Ara bé, l'escassa consistència i formalitat de la peça (un plec de sis folis, en lletra cursiva), el seu contingut miscel·lani (sobre pesta i altres matèries) i el fet que figuri a la biblioteca del bisbe suggereix que, més que un "tractat de pesta", podria haver estat una prescripció d'una dieta del metge, en llatí o en català, adreçada personalment al bisbe, similar a alguna de les conservades, com ara Anònim, Prescripció d'una dieta (AHAT 54), prescrita a una canonge de Tarragona, o bé un consilium personalitzat, molt centrats en la prevenció de la pesta. Anglesola era bisbe de Girona des de 1384, i, abans de la data de l'inventari, hi va haver epidèmies de pesta en els anys 1381 i 1396-1397. Serradell s'instal·là a Girona el 1403.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).