MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2514 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Pràctica sumària [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Practica summaria [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2015-10-11
Darrera modificació: 2021-02-25
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Pràctica sumària
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIII ex. - XIV in.
Lloc:València?
Notes sobre la datació:Apareix a l'inventari post mortem d'Arnau de Vilanova (m. 1311), entre els béns que tenia a la casa a València. L'obra llatina original s'ha datat en els últims anys de vida d'Arnau (Paniagua 1969: 58) o, amb raons més versemblants, en una de les estades d'Arnau a Montpeller (c. 1290-1301 i c. 1305-1308) (Giralt 2011-2013: 261).
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina pràctica
Experimentum
Matèries:Medicina - Medicina pràctica
Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«A persona que ha dolor de testa...»

Sinopsi

Sinopsi:L'obreta (ocupa només un plec) que apareix amb aquest íncipit en català a l'inventari dels béns d'Arnau de Vilanova, precisament consignada just després d'un exemplar en llatí autògraf del metge de la Practica summaria, probablement n'era una traducció. Aquesta traducció, per tant, hauria estat feta en vida d'Arnau, per un traductor anònim o, menys versemblantment, per ell mateix (Cifuentes 2011-2013: 210-213).

La traducció hebrea de l'obra del Pseudo-Arnau de Vilanova, Arnaudina (hebreu), Traductor: Cresques des Caslar inclou gran part de la Practica summaria traslladada a partir d'un antecedent català (Ziegler 2011-2013: 480).
Públic/intenció:Extrauniversitaris, metges o no.
Públic/intenció:Metges pràctics
Profans

Transmissió

Atestacions documentals:València - ACV - Pergamins – núm. O.7430 – 30 juliol 1318 – ítem 328
Observacions:L'inventari de béns de 1318 incorpora i passa a net, en un suport més sòlid, els inventaris que havien estat fets anteriorment, des de la mort d'Arnau, entre els quals el de les possessions que el marmessor valencià trobà a la casa de València fet el febrer de 1312.

Bibliografia

Bibliografia:Chabàs i Llorens (1903), "Inventario de los libros, ropas y ...", núm. 328 ("quemdam papiri quaternum qui incipit: «A persona que ha dolor de testa»")
Carreras Artau (1935), "La llibreria d'Arnau de Vilanova", p. 80
Paniagua (1969), El Maestro Arnau de Vilanova ..., pp. 20 i 58
Giralt (2004), "Entorn de la tradició textual de ...", p. 272
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 118-119 i 420
Cifuentes i Comamala (2011-2013), "La bibliografia mèdica catalana ...", pp. 210-212
Giralt (2011-2013), "Cap a l'edició crítica de la ...", p. 260
Ziegler (2011-2013), "From Arnavdina to Practica ...", p. 480

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).