MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2503 (23 / November / 2024)

Galè (pseudo). Liber de anatomia oculorum [Llatí]. Traductor: Reggio, Niccolò da (c. 1280 – c. 1350)

Aquesta obra és:

Traducció de: Galè (pseudo). Περι οϕθαλμων [Grec]

Aquesta obra té:

Traducció: Galè (pseudo). Llibre d'anatomia dels ulls [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2015-08-19
Darrera modificació: 2015-08-19
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Galè (pseudo)
Títol regularitzat:Liber de anatomia oculorum
Traductor:Reggio, Niccolò da (c. 1280 – c. 1350)
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIV-1
Lloc:Nàpols
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'oftalmologia
Matèries:Medicina - Oftalmologia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Quia oportet secundum amorem scientie et utilitatem artis...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... et amationem boni signavimus».

Transmissió

Observacions:Galè, Opera, Venècia 1490, ff. 160v-161v

Bibliografia

Bibliografia:Campbell (1926), Arabian Medicine and Its ..., p. 152, núm. 180

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).