MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2485 (22 / November / 2024)

Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481). Antidotari

Publicació de la fitxa: 2014-06-08
Darrera modificació: 2020-12-01
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Antònia Carré
Estat:completa

Identificació

Autor:Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481)
Títol regularitzat:Antidotari
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - c. 1435
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Copiat contemporàniament i posteriorment al colofó que atribueix la miscel·lània de la qual aquesta obra forma part a Vicenç de Colunya i que data la tasca a Barcelona l'any 1435.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Antidotari
Matèries:Medicina - Farmacologia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Medicina - Oftalmologia
Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Píl·loles contra artèticha molt bones e pots-ne donar de .II. unces en .II. e miga. — R. de tots mirabolans ana dracma semis. Sien temprats en let...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Ítem, diu que garsa cuyta e menjada fa assò matex e fa posar l'esperit vesible»

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Píl·loles contra artèticha molt bones, e pots-ne donar de .II. unces en .II. e miga»; (2) «A provocar les mènstrues»; (3) «Trossichs de carabe que posa lo libra de Asmet, fill d'Isach, a fluxs de mènstrues e de morenas e a tot eximent de sanch a stancar»; (4) «Bona aygua d'uyls a esclarir la vista e exuguar los uyls»; (5) «Bona aygua d'uyls a exugar los uyls e esclarir la vista»; (6) «Aygua meravelosa a clarifficar la vista e a conservar e contra totes màculas»; (7) «Pólvora d'uyls, la qual posa Galièn»; (8) «A provocar les mènstrues»; (9) «Contra la mara freda e umida»; (10) «De estrènyer la mara»; (11a) «Digestius contra ronya de cames»; (11b) «E com serà digesta la matèria sia porgada ab aquestes píl·loles»; (11c) «Puxs, sia-y fet aquest ungüent»; (12) «Contra aquels que no poden retenir la urina»; (13) «Píl·loles simples e bones a porgar fleuma de totes parts del cors specialment, e donen-se menys de observació de dieta e donan vi»; (14) «Cura contra éntrachs»; (15) «Pólvora a naffras frescas per restrènyer-las e estancar sanch»; (16) «Ungüent a·ssò metex»; (17) «Per mal d'erenes»; (18) «Per mal de melsa»; (19) «Per mal d'esquinènsia»; (20) «Purgua contra scròffula ho porzelanes»; (21) «Altra per asò matexs»; (22) «Asò sia mes desobra la scròfula»; (23) «Porgasió de la scròfula»; (24) «Porgació de la scròfula»; (25) «Per porgar»; (26) «Per a stancar sanch posa-li aquestes paraules al coyl e estancarà, provat és per moltes persones»; (27) «Contra moroydes»; (28) «Altra bon per asò matex quant és ab dolor e ab calor»; (29) «Altra per moroydes bon»; (30) «Contra mal de ventre»; (31) «Pólvora contra scròfula»; (32) «Per a provocar mèstrues»; (33) «Asò matex, provat»; (34) «Pólvora corosiva contra totes durícies crancoses»; (35) «Emplastre apostolicon»; (36) «Contra roygura de la cara»; (37) «Medicines laxatives segons mestre Bernat de Gordó»; (38) «Pòsima per poguar còlera»; (39) «Pòsima per purgar còlera e malencolia e mundificar la sanch»; (40) «Trosichs contra flechma»; (41) «Píl·loles alafangmes? de Rays compostes per Papa Benet per conservar la sanitat»; (42) «Pulvis per porguar malencolia»; (43) «Aquest axarop és per molificar matèries grosses malencòliques»; (44) «Altre pus fort laxatiu»; (45) «Altre axarop laxatiu de fumustere»; (46) «Píl·loles contra artèticha»; (47) «Cristiri restrechtiu»; (48) «Ad idem»; (49) «Nota per aquells qui no poden pixar sinó ab gran dolor de la vexigua e ab gran affany»; i (50) «Nota Gilabert en lo terçs libra en capítol .V. diu e per el és provat que turmentila cuyta... cura perdiment de vista».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Aḥmad ibn Isḥāq (fl. ? – ?)
Galè, Claudi (129 – c. 217)
Safont, Bernat (fl. 1390)
Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Benet [papa]
Gilbert l'Anglès (fl. s. XIII m.)

Sinopsi

Sinopsi:Antidotari amb una cinquantena de fórmules de medicaments compostos (píndoles, trociscs, aigües, pólvores, ungüents, emplastres, xarops, clisteris, electuaris, etc.) recopilades pel barber-cirurgià Vicenç de Colunya, i copiades de la seva mà en una miscel·lània medicopràctica elaborada per al seu ús i el dels membres del seu obrador.
Públic/intenció:El barber-cirurgià Vicenç de Colunya i el seu obrador.
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - ff. 152ra-156ra

Bibliografia

Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 174 ("Ametus filius Ysaac... extraits en catalan"), 185 ("Gilbertus Anglicus... utilisé"), 199 (colofó) i 211-212 ("ff. 154-156")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 116 i 120

Observacions

Després de la núm. 19 («Per mal d'esquinènsia») hi ha un colofó: «Vicenci de Coloniam, barbero, me fessit in Barchinonam, anno nativitatis Domini .M.CCCC.XXXV. || Qui scripcit [sic] escribat semper cum Domino vivat. Amen» (f. 153vb del ms.). Igual que moltes de les rúbriques, aquest colofó fou escrit en una lletra més formal (bastarda), però identifica i data la mà que copià les receptes precedents i que continuà copiant-ne més tot seguit.

Les fórmules són indicades per a diverses malalties (artètica, ronya, àntrax, esquinància els núm. 1, 11, 14, 19 i 46), afeccions dermatològiques (num. 20-24, 31 i 34-36), de ginecologia i obstetrícia (núm. 2-3, 8-10 i 32-33), d'oftalmologia (núm. 4-7 i 50), d'urologia (núm. 12, 17 i 49), les ferides (núm. 15-16 i 35), les hemorroides (núm. 3 i 27-29), la melsa (núm. 18), el mal de ventre (núm. 30), per purgar els humors (núm. 13, 25, 37-40, 42-45 i 47-48), i per conservar la salut en general (núm. 41). En alguns casos, s'esmenta la font (que pot ser indirecta): Aḥmed ibn Isḥāq (3), Galè (7), mestre Bernat Safont («provat és per mestre Bernart Safont», 31), Bernat de Gordon (37 i potser les següents), Rasís (41), un papa Benet (41) i Gilbert l'Anglès, [Compendium medicine], llib. III, cap. 5 (50). Són en llatí, malgrat la rúbrica en català, les núm. 15, 24-25, 35, 37, 39-40, 42 i 44-48 (la majoria d'aquestes, però, només consten de la llista de productes, que quasi sempre sol donar en llatí). Només la núm. 26, per a les hemorràgies, és un eixarm, amb la fórmula en llatí («Sicut Longinus, miles...») seguida d'un text en criptografia.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).