MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2471 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotari [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Antidotarium [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2016-06-03
Darrera modificació: 2020-12-29
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Títol regularitzat:Antidotari
Altres títols:Arnau
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1420
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:L'atestació documental més antiga indubtablement en català és a l'inventari de béns d'Eulàlia (1433), vídua de l'apotecari de Barcelona Bartomeu Senós, que havia mort l'any 1420. És possible que la traducció es fes en el s. XIV.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Antidotari
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Invocació:«En nom de nostre senyor Déu sia, amén, e dels seus gloriosos màrtris [sic] Cosme et Damiani» [1450a]
Rúbrica inicial:«Comense l'Antidotari de mestre Arnau de Vilanova...» [1450a]
«Açí comensa lo libre de mestre Arnau de Vilanova...» [1450b]
Íncipit del pròleg:«Plenyia's Hypocràs...» [1433 = 1420]
«Plany[i]a's Ypocràs per ço com medicina... [ínc. f. 4r:] qui és pus profitós...» [1437]
«Plenyia's Ypocràs...» [1445a]
«Planyie's Ypocràs...» [1445b; 1450b]

Èxplicit

Èxplicit del text:«... saliandra preparat» [1433 = 1420]
«... e infuses aquestes coses...» [1437, ínc. darrer plec]
«... fiat unguentum» [1445a]
«... cobonbros salvatges» [1445b]
«... mellys dispumati libras .Iª. et uncias .X. et semis incorporentur» [1450b]

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Altres persones relacionades

Posseïdor:Senós, Bartomeu (fl. 1386 – 1420)
Mascaró, Pere (fl. 1423 – 1449)
Molins, Arnau de (fl. 1403 – 1433)
Mestre, Lleonís (m. 1437)
Mas, Antoni (m. 1445)
Vidal, Eloi (I) (m. 1450)
Vilar, Lluís del (m. 1457)
Claret, Bartomeu (m. 1463)

Sinopsi

Sinopsi:Vegeu la fitxa de l'original llatí.
Públic/intenció:Els apotecaris.
Públic/intenció:Apotecaris

Transmissió

Atestacions documentals:
  1. Tarragona - AHAT - Protocols notarials – vol. 1217, ff. 14v-20r – 10 abril 1360
  2. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 514 – 17 juny 1433 – ítem 16
  3. Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – *** – 21 febrer 1437 – ítem 7
  4. Tarragona - AHAT - Protocols notarials – vol. 1218, ff. 300v-316v – 14 febrer 1440
  5. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r – 11 març 1445 – ítem 19
  6. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r – 11 març 1445 – ítem 21
  7. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm. – 5 novembre 1450 – ítem 2
  8. Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.9, s. núm. – 5 novembre 1450 – ítem 26
  9. Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF 3779 (inventaris J. Sellers 1457) – 1457 – ítem Junyent § 233
  10. Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – M-190, ff. 84r-98v i 116v – 7 febrer 1463 – ítem 19

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ...", p. 160 [1437]
Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ...", núm. 233 [1457]
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., doc. 283, núm. 19 [1463]
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 166, núm. 16, i 167, núm. 11 i 14 [1433]; doc. 231, núm. 19 i 21 [1445]; doc. 254, núm. 2 i 7 [1450]
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 115
Gil-Sotres (2011-2013), "El Antidotario de Arnau de ...", pp. 242n [1445 i 1450], 249 ("probable traducción catalana"), 250n (només un ex. [llatí] a les bibl. de Barcelona)

Observacions

Gil Sotres (2011-2013: 249), en un comentari que ha de ser fruit d'un lapsus (vegeu a continuació), considera l'existència d'aquesta traducció catalana com a només "probable". En canvi, les atestacions documentals són clares sobre l'existència d'una traducció d'aquesta obra, sobretot en circulació (i probablement elaborada) a Barcelona i entre els apotecaris, sector per al qual es va concebre l'original (vegeu fitxa de l'original llatí). Els testimonis detectats a Vic (explícitament «scrit en romans», 1457) i, probablement, a Mallorca (1463) serien exponents de l'àrea d'irradiació del focus barceloní. La pèrdua d'aquesta traducció (i d'altres de similars) ha de ser deguda, precisament, al caràcter altament especialitzat, i per tant molt restringit, del públic que la va generar i s'hi va interessar, les biblioteques del qual rarament han pervingut.

Com passava en els testimonis llatins, els catalans reflecteixen els diferents estadis d'una obra que es va anar ampliant amb el temps. Així, un dels d'Antoni Mas (1445a) no contenia la secció final sobre els olis medicinals, que en bona mesura és una addició posterior a la versió original, i un dels d'Eloi Vidal (1450b) estava mancat d'aquesta secció i també d'almenys part de l'anterior, sobre els ungüents (Gil Sotres 2011-2013: 242n). No era estrany que les parts més formulàries de les receptes no es traduïssin, i per això consten en llatí en algunes d'aquestes atestacions documentals. No obstant això, el testimoni de 1437, almenys, demostra que aquestes fórmules de la segona part de l'obra també es van traduir. El caràcter àpode d'aquests testimonis, més que indicar la pèrdua de folis en els manuscrits potser avalaria la hipòtesi de Gil Sotres (2011-2013: 247-250) que l'interès dels apotecaris se centraria sobretot en la primera part de l'obra, on es fa una introducció teòrica sobre l'apotecaria que almenys a finals del s. XV era la base de l'examen gremial, més que no pas en la segona, que reproduïa fórmules extretes d'altres antidotaris que els apotecaris solien tenir a mà. La majoria d'aquestes fórmules eren extretes de l'obra de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai, i això explicaria l'atribució errònia a Nicolau de Salern («libre apellat Lo Nicholau») present a l'inventari de Lleonís Mestre (1437).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).