Nicolau de Salern (fl. s. XII-1). Antidotari [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Nicolau de Salern (fl. s. XII-1). Antidotarium Nicolai [Llatí]
| Publicació de la fitxa: 2012-05-02
Darrera modificació: 2016-12-11 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Nicolau de Salern (fl. s. XII-1) |
| Títol regularitzat: | Antidotari |
| Altres títols: | Antitotari
Nicolau |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ante 1420 |
| Notes sobre la datació: | Data de l'atestació documental més antiga localitzada fins ara, l'inventari de béns de Domingo Carbonell, apotecari de Vic. És possible que la traducció es fes en el s. XIV. |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Antidotari |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «Yo, Nicholau, son estat pregat... » [èxpl. f. 1:] «encontinent temps... » [1420]
«Com jo, mestre Nicholau... » [èxpl. f. 1:] «de temprada disposició... » [1428]
«Yo, Nicolau, pregat per alguns... » [1530] |
| Font: | Íncipit i èxplicit del f. 1 de testimonis documentats el 1420 i el 1428.
Íncipit d'un testimoni documentat el 1530. |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... ovil in mortario... fiat pulvis» [1428] |
| Font: | Íncipit i èxplicit del darrer foli d'un ms. que s'iniciava amb aquesta obra documentat el 1428. |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Altres persones relacionades |
| Posseïdor: | Carbonell, Domingo (m. 1420)
Company, Pere (m. 1428)
Coll, Guillem (m. 1453)
Claret, Bartomeu (m. 1463)
Planell, Bernat (m. 1465)
Martí, Pere (m. 1506)
Rossell, Pere (fl. 1482 – 1530) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Vegeu la fitxa de l'original llatí. |
| Públic/intenció: | Els apotecaris (vegeu Observacions). |
| Públic/intenció: | Apotecaris |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | - Vic - ABEV - Arxiu de la Cúria Fumada – ACF-*** (inventaris anònims ***-***) – 1420 – ítem Junyent § 230
- Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 521, plec núm. 4 (Julià de Roure, 1421-1428) – 16 agost 1428 – ítem 3
- Tarragona - AHAT - Protocols notarials – vol. 1218, ff. 167v-200v – 12 juny 1440
- Girona - AMGI - Col·leccions: Ajuntament de Girona – Llibres de particulars, reg. 62603 – 5 gener 1454 – ítem 1
- Palma [Ciutat de Mallorca] - ARM - Protocols notarials – M-190, ff. 84r-98v i 116v – 7 febrer 1463 – ítem 59
- València - ACCV - Protocols notarials – vol. 24122 – 24 abril 1465 – ítem 1
- València - ACCV - Protocols notarials – vol. 24122 – 24 abril 1465 – ítem 3.2
- València - ACCV - Protocols notarials – vol. 6518 – 1506 – ítem 119
- Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 301/109?, 5-III-1530 – 5 març 1530 – ítem 13
|
| Bibliografia |
| Catàlegs i repertoris: | Junyent (1943), "Repertorio de noticias sobre ...", núm. 230 [1420]
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 107, núm. 3 [1428]
Batlle i Prats (1978), "Inventari dels béns de Guillem ...", [núm. 1] [1454]
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., vol. 2, doc. 283, núm. 59 [1463]
Ferrer Gimeno (1993), La lectura en Valencia ..., doc. 69, núm. 1 i 3.2 [1465]
García (1974-1975), "Tres bibliotecas de médicos ...", pp. 534-546, núm. 119 [1506]
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., pp. 705-707, doc. 403, núm. 13 [1530] |
| Bibliografia: | Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 113 |
| Observacions |
| No se'n conserva cap manuscrit ni, per ara, se n'ha identificat cap fragment. No obstant això, l'existència de la traducció és segura, tal com testimonien els inventaris de béns. L'atestació documental més antiga apareix en l'inventari d'un apotecari de Vic mort l'any 1420, data que fa pensar que la traducció podia haver-se fet en el segle XIV. Les atestacions de 1420, 1428 i 1530 n'aporten l'íncipit i, en un d'aquests casos (1428), un èxplicit que, com en l'obra germana d'Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim, testimoniaria la circulació de còpies incompletes o bé el caràcter miscel·lani del manuscrit. Les de 1463 i 1465 afirmen explícitament que el text era escrit en català.
Les atestacions documentals localitzades situen l'obra en mans d'apotecaris (1420, 1428, 1454?, 1463, 1465 i 1530) i, possiblement, cirurgians (1503?). Els apotecaris en foren, doncs, els principals interessats i segurament els impulsors de la traducció catalana. No fa estrany, perquè aquest antidotari, tot i que inicialment concebut per als metges, al desenvolupar-se l'apotecaria va esdevenir una peça clau en la formació dels apotecaris. Com els dels antidotaris de Mesué (pseudo) (c. s. XIII) i Arnau, el seu coneixement era exigit als exàmens gremials, com consta, almenys, a les ordinacions dels apotecaris de Perpinyà de 1439 (Canals 1963: 194, cit. per Bénézet 1999: 112) i a l'obra de Pere Benet Mateu per a Barcelona (Examen apothecariorum, 1497, imprès el 1521, cfr. Gil Sotres 2011-2013: 248). Com en el cas de la traducció catalana de l'Antidotarium d'Arnau de Vilanova, el fet de tenir un públic tan especialitzat n'explicaria la pèrdua. |
|
