MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2466 (25 / November / 2024)

Plateari, Mateu (fl. s. XII tercer quart). Liber de simplici medicina

Aquesta obra té:

Traducció: Plateari, Mateu (fl. s. XII tercer quart). Llibre de simples medecines [Català]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2024-05-18
Darrera modificació: 2024-05-18
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Plateari, Mateu (fl. s. XII tercer quart)
Títol regularitzat:Liber de simplici medicina
Altres títols:De simplici medicina
Circa instans
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XII
Lloc:Salern
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat de simples
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipit Liber de simplici medicina secundum Platearium dictus Circa instans».
Íncipit del pròleg:«Circa instans negocium de simplicibus medicinis nostrum versatur propositum. Simplex autem medicina est que talis est qualis a natura producitur...»
Íncipit text:«Aloes calida et sicca complexionis est in .II. gradu. Aloes ex succo herbe fit que herba suo nomine aloen appellatur...»
Font:Ed. Venècia 1497

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... et qualiter res conservari possunt, et quas virtutes habeant, et qualiter debent exhiberi, et per ordinem alphabeti speciarum tractatio compleatur».
Èxplicit del text:«... De zeduar. — Zeduar calida est in .III. gradu... et pane asso simul mixtis appetitum irritat et digestionem confortat».
Colofó:«Explicit Liber de simplicibus medicinis excellentissimi viri Johannis Platearii».
Font:Ed. Venècia 1497

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Autor

Sinopsi

Sinopsi:Tractat de medicaments simples elaborat a l'anomenada Escola de Salern durant el segle XII. S'hi descriuen les propietats d'un gran nombre de simples vegetals, minerals i animals, ordenats alfabèticament, amb les seves accions, formes d'aplicació, signes de puresa, falsificacions i distinció de diverses menes. Molt conegut, tant a l'Edat Mitjana com en l'actualitat, amb el títol de Circa instans, que en realitat són les primeres paraules del pròleg.
Públic/intenció:Metges

Bibliografia

Edicions:Wölfel (1939), Das Arzneidrogenbuch Circa ...
Catàlegs i repertoris:Incunabula Short Title Catalogue (ISTC)
Bibliografia:Dorveaux (1913), Le Livre des simples médecines ... (ed. trad. francesa)
Keil (1978), "Circa instans"
Malandin - Avril - Lieutaghi (1986), Platéarius, Le Livre des ... (ed. trad. francesa)
Ventura (2007), "Un manuale di farmacologia ..."
Ventura (2002-2003), "Per una storia del Circa instans ..."
Segre (2006), "La tradizione iconografica dei ..." (mss. il·lustrats)
Garrido Anes (2004), "Transmisión, vernacularización ..." (trad. anglesa)
Garrido Anes (2005), De simplici medicina ... (ed. trad. anglesa)
Garrido Anes (2005), "Addenda al listado de manuscritos ..." (mss. en llatí i en anglès)
Ventura (2009), Ps. Bartholomaeus Mini de Senis ... (obra derivada)
Ventura (2016), "Medieval pharmacy and the Arabic ..."

Text digital

Text complet:Ms. Munic, BSB, Clm 325 (s. XIV)
Ed. Venècia, Boneto Locatelli, 1497, ff. 186r-211v (374-426)

Observacions

Aquest tractat de simples constitueix la principal aportació del segle XII llatí a la matèria mèdica, en particular pel que fa a la botànica. Tingué una gran difusió, tant en llatí com en vulgar i en hebreu, fins entrat el segle XVI.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).