MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2455 (06 / November / 2024)

Titus Livi. Història de Roma [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Titus Livi. Histoire rommaine [Francès]. Traductor: Bersuire, Pere (c. 1290 – 1362)

Traducció de: Titus Livi. Ab urbe condita [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-09-25
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Titus Livi
Títol regularitzat:Història de Roma
Altres títols:Dècades
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 119.1.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV ex.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:fragmentària
Especificacions:Es conserva la traducció dels llibres I-VII.

Íncipit

Íncipit text:Íncipit pròleg Bersuire: Al prínçep de molt gran exel·lència Johan, rey de Fransa per la divinal gràcia, ffrare Pere Bertor, son petit servidor ...
Íncipit pròleg Livi: Si yo·m prench a scriure les coses fetes per los romans del començament ha ençà que Roma fo fundada ...
Íncipit text: Les coses, donques, que·ls pohets dien ésser stades abans que Roma fos fundada, les quals són stades més donades per manera de coses verdaderament fetes, yo no entén a blasmar ne affermar ...
Font:Ferrer Santanach (2010), La traducció catalana medieval ...

Èxplicit

Èxplicit del text:Èxplicit pròleg Bersuire: ... yo faré un capítol hon tot per orde de ·a·b·c· yo declararé los significats dels mots desús dits, per ço que [...] aquell capítol [...] puxa saber ligent tot lo libre quals significats han los mots que ell trobarà.
Èxplicit pròleg Livi: ... Car, jatsia açò que cura e cuÿsors no façen lo coratge flaquejar, de veritat tota veguada elles lo fan tèrbol e scomogut.
Èxplicit text (llibre VII): ... car ultra la liguança dels letins, falsa e no fiable, los privernates pillaren e guastaren per diveses corragudes Ecia, Cecia e Norla, columpnes romanes.
Colofó:Ferrer Santanach (2010), La traducció catalana medieval ..., p. 57, n.159

Transmissió

Manuscrits:Londres [London] - BL - Manuscripts: Harley - 4893 - 1-245r

Bibliografia

Edicions:Ferrer Santanach (2010), La traducció catalana medieval ... - Edició del llibre I.
Bibliografia:Wittlin (1963-1968), "La traducció catalana anònima ..."
Ferreres (1990), "El ms. fr. 77 de la B.P.U. de ..."
Ferreres (1991), "La «declaració dels mots» de ..."
Ferrer Santanach (2010), La traducció catalana medieval ...
Ferrer Santanach (2012), "Les Dècades de Titus Livi en ..."

Observacions

Només es conserven els llibres 1-7 de la traducció catalana, però segurament també es va traduir la tercera dècada (llibres 21-30), com suggereix un inventari de 1504. El 1383 Joan I el Caçador (1350 – 1396), encara infant, va demanar al duc Joan de Berry un exemplar de la versió francesa; sembla que aquest és la font de la traducció catalana, ja que el text del primer llibre de la traducció coincideix amb un dels manuscrits que havien pertangut al duc de Berry (Ferrer Santanach (2012), "Les Dècades de Titus Livi en ...").

Vegeu també op=2418.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).