MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2442 (26 / November / 2024)

Sèneca. Tragèdies [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Tragoediae [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Sèneca. Tragedias [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-02-17
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Tragèdies
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 113.5.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV ex. - XV in.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Seguexen-se los prohemis de les «Tregèdies» de Sènecha. He són dites tregèdies per ço com contenen dictats plorosos de crueltats de reys he de grans prínceps. Les quals tregèdies són deu en nonbre.
Íncipit text:Íncipit arguments: La primera tragèdia conté la gran furor de Èrcules la qual pres en lo sacriffici que fféu de Licus, qui perseguia sa muller Mègera.
Íncipit text: La primera tragèdia de Sènequa tracta de la ffúria de Èrcules. E per loch de argument en la matèria sí pots notar que Èrcules fon ffill de Júpiter e la mare havia nom Alcimena, muller de Amfitrion ...
Font:Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ...

Èxplicit

Èxplicit del text:Èxplicit arguments: ffon la ànima del dit Èrcules, segons ficció de poetes, trelladada o aduyta en los cels ab lo déu Júpiter, pare seu.
Èxplicit text: Raspon Clitamestra: «Egistus, çertes, no serà tan cruel Clitimest[r]a que sofira [ed. sofirà] que tu·t mates per ella. [Qui] voluntàriament pecca deu tenir ffe a sson companyó en la colpa. Roman en mi e acordem ensemps què ffarem contra lo temps dubtós qui·ns menaça».
Font:Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ...

Materials complementaris

Comentaris i glosses:La traducció inclou en diferents graus Nicolau Trevet, Expositio super tragedias Senece..
Altres:Fragment en català de Giovanni Boccaccio, Genealogia deorum gentilium, IV, 12 afegit a la Medea en els mss. de Peralada i Madrid - Real.

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACB - Biblioteca: Còdexs - 12 (I) - 177-274
Barcelona - BC - Manuscrits - 295 - 1r-3v
Barcelona - Palau - VII - 39-43v
Madrid - BNE - Manuscritos - 14704 - 1-132v
Madrid - RB - Manuscritos - II-3096 - A - 1-32v
Peralada (Alt Empordà) - BAPP - 091 Sèneca - 1r-244v

Bibliografia

Edicions:Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ...
Bibliografia:Round (1978-1979), "Las traducciones medievales ..."
Martínez Romero (1985), "Sobre l'autoria de la traducció ..."
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ... pp. 55-89
Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ..."

Observacions

La traducció inclou en diferents graus el comentari de Nicolau Trevet, inclosos els arguments de les deu tragèdies atribuïdes a Sèneca. Els manuscrits més complets (Peralada i BC) conserven la traducció de només vuit tragèdies: Hercules furens, Thyestes, Thebais, Hippolytus, Oedipus, Troades, Medea i Agamemnon (truncada). El fet que alguns manuscrits de la versió castellana, feta a partir de la catalana, transmeten també l'Octavia fa pensar que la versió catalana original devia incloure també aquesta tragèdia. El manuscrit de la Biblioteca Nacional transmet el text d'algunes tragèdies reduït a extractes.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).