MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2441 (23 / November / 2024)

Sèneca. Tragoediae

Aquesta obra té:

Adaptació: Corella, Joan Roís de (1435 – 1497). Plant dolorós de la reina Hècuba

Traducció: Sèneca. Tragèdies [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Sèneca. Tragedias [Castellà]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Tragoediae
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 113.5
Llengua:Llatí
Data:ante 65
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Observacions

Les Tragèdies de Sèneca van ser redescobertes a Pàdua a finals del segle XIII en el cercle prehumanístic de Lovato Lovati i Albertino Mussato. Cap a 1315, Nicholas Trevet va escriure un influent comentari a les Tragèdies a instàncies del cardenal Niccolò Albertini da Prato, llavors a la cúria papal d'Avinyó (Nicolau Trevet, Expositio super tragedias Senece).

Per a la transmissió de les Tragèdies a l'Edat Mitjana, vegeu bib=6760, pp. 378-381.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).