MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op2438 (19 / April / 2025)

Sèneca. Lletres de Sèneca a Pau i de Pau a Sèneca [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Epistolae Senecae ad Paulum et Pauli ad Senecam [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-06-16
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Lletres de Sèneca a Pau i de Pau a Sèneca
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 113.3.1
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:s. XIV - XV
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Conservació:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:Les precedents letres son les quis saguexen empero son stades reduhides de lati en romans
Íncipit text:Anneus Seneca tramet a Pau saluts. Crech Pau esser te stat dit que lo die pessat yo e lo nostre lucill hauem haut parlament...
Font:Londres [London] - BL - Manuscripts: Burney - 252, f. 4v

Èxplicit

Èxplicit del text:La paraula de deu jnstillada nouell home sens corruptela e perpetual animal parex a deu Esforset Seneca / Datum kalendes dagost Luchano e Sauino Consulibus.
Colofó:Expliciunt Epistole Senece ad Paulum. Et Pauli ad Senecam
Font:Londres [London] - BL - Manuscripts: Burney - 252, f, 8r-v

Transmissió

Manuscrits:Londres [London] - BL - Manuscripts: Burney - 252 - 4v-8v

Bibliografia

Bibliografia:Martínez Romero (2007), "Una traducció catalana medieval ..."

Observacions

La versió catalana es copia després de la correspondència original llatina; aquest text llatí, però, no és el model del català (Martínez Romero (2007), "Una traducció catalana medieval ...", pp. 150-151).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).